Com que m’obsedia,
Com que m’obsedia, enfonyí la pensa dins d’un clot pregon. Prô’l lloc no era bord: era prenys dels ous d’un formiguerar; rondaven pertot larves i llambrics i un tropell d’alats, volianes qui sap?… Read More
matinada encara
matinada encara surto prest del llit ja no tinc espera; m’alço i amb delit prenc un torrefacte el meu preferit! surto i tot d’una faig un esclafit: m’he deixat el mòbil! l’estri… Read More
D’allà, lluny,
D’allà, lluny, les canyes ens porten un rum-rum: cants semblen d’espera. Que no se’ls endugui el vent!
VERÒNICA
Maneguins de puntes, de puntes i randes llueix la madona amb posat auster. Fermall vegetal amb tons de tardor, el toc que li don el passeja amb flegma.
QUITÈRIA
Amb mà amatent acull ocellics i ells s’imaginen que a l’arbrat reposen prô no guipen pas que el reclam és fals: fullareda seca.
EUGÈNIA
Per tapar-se el pit s’endegà un joiell fullat a desdir i el llueix de gust.
SALTÈRIA
Dus fullatge al cap també a la pitrera. Voldríem saber de qui o què t’amagues, dama, amb eixa dèria?
HORTÈNSIA
Fullosa de cap, així el seu tocat; de diàfana llum, així el seu esguard. No en traureu pas res d’aquesta vestal.
PIERROT
Al pobre Pierrot se li ha fos el llum del fanal lunar. Perxò s’ha cofat tres fulles al cap que li han dat un toc d’ocell esbarriat.