Passat i futur del saber lector i la biblioteca
Enguany, que se celebra el centenari de la creació de les biblioteques públiques de Catalunya, una obra cultural d’alçada feta per la Mancomunitat amb l’objectiu de fer arribar a tothom la cultura escrita, és un bon moment per reflexionar sobre aquests graners de cultura que són les biblioteques. D’un patrimoni inicial de quatre biblioteques repartides pel tot el territori hem passat a l’actual xifra de 220 edificis, de nova planta la majoria, i de 9 bibliobusos. A aquest capital cultural, cal afegir l’accés al món lletrat a través dels entorns virtuals. Paral·lelament, a la tardor d’aquell 1915, es va fundar l’Escola Superior de Bibliotecàries, una tasca primordial per al bon funcionament d’aquests equipaments.
D’altra banda, gairebé totes les escoles disposen d’algun espai habilitat per fer les funcions de biblioteca. Durant força anys, mestres de les escoles públiques van poder gaudir d’una formació específica que els habilitava per dur a terme dues grans tasques: per un costat la gestió i catalogació dels llibres i, per l’altra la dinamització de la sala o espai.
Ara bé, les funcions de la xarxa de biblioteques públiques i també escolars està variant, en gran mesura pels canvis socials i tecnològics que vivim. Ni llegim, ni cerquem ni gaudim d’allò que ens arriba de la mateixa manera que abans. I aquest canvi també ha entrat en el món de llibre, i la biblioteca s’ha convertit en una àgora de relacions i d’interessos. Ja no és solament un magatzem amb llibres i material audiovisual per anar a consultar.
D’aquesta manera, la biblioteca pública, com l’escolar, han demostrat tenir capacitat a l’hora de crear lligams entre la població mitjançant la lectura, clubs lectors, xerrades, presentacions, etc.
Aterrant al territori educatiu, la biblioteca, ja sigui d’aula o de tota l’escola és el cor de la lectura que ha de fer possible que l’alumnat llegeixi a plena satisfacció. Les artèries serien els camins que uneixen les aules a la biblioteca i viceversa. Els glòbuls rojos serien els mestres i tots aquells alumnes capaços d’oxigenar i alimentar les ganes de llegir de tothom. A la biblioteca (d’aula, d’escola) s’escoltaran contes, es recitarà poesia, es llegiran llibres o fragments de llibres de manera sonora o sorda (segons convingui estar en silenci amb un mateix o muntar una lectura pública), es mostraran i s’incentivaran debats, es canviaran llibres, se n’examinarà la tipografia, maqueta, els materials de què està fet, es donaran i rebran consells de lectura arribats de tot arreu a través dels mitjans més variats, etc.
Si les primeres paraules d’aquest escrit servien per commemorar els primers 100 anys de la creació de la xarxa de biblioteques públiques a Catalunya, i els no tants anys d’existència de les escolars, així com els canvis que s’han produït en aquesta centúria, hem d’estar preparats i oberts als que ara s’estan coent.
El saber lector, com la pedagogia, per dir-ho amb les paraules que va adreçar al darrer Plenari de Professorat de Blanquerna, el doctor António Nóvoa de la Universitat de Lisboa, es produeix cada vegada menys com un procés de transmissió de coneixements i cada vegada més com un procés d’apropiació, de comprensió i d’interconnexió.