Els Grimm al ring: el round dels objectes màgics

 

Contrincants: germans Grimm, Albert Jané, Sara Llorens, Andreu Ferrer, Lydia Cabrera.

La Redacció – Avui, benvolguts contrincants, jugarem a les construccions. Aquí teniu una colla d’elements: una tauleta, un tovalló, una cassoleta, un ase, un bastó, una favera, una muntanyeta, un ebenista, un moliner, un torner, un negre de nom Serapio, un minyó anomenat Pere, Sant Pere i tres germans.

Preneu els elements que us convinguin i que cadascú construeixi una rondalla. Hala, a treballar!

 

Sara Llorens – El que és a mi, a mi ja em va bé Sant Pere, però en falten un parell de coses…

 

Andreu Ferrer – Si no us fa res, podem compartir Sant Pere.

 

Sara Llorens – Fet!

 

Andreu Ferrer – Si és així, només em caldrà prendre la favera i el minyó anomenat Pere.

 

Albert Jané – És que jo…

 

La Redacció – Menys parlar i més treballar!

 

Andreu Ferrer – Ah, no voldria oblidar de prendre el tovalló, l’ase i el bastó.

 

Germans Grimm – Ep, que nosaltres també en volem un, de bastó!

 

La Redacció – No hi fa res, ja en posarem dos!

 

Germans Grimm – I també necessitarem un ase!

 

La Redacció – Doncs que en siguin dos, d’ases!

 

Lydia Cabrera – Bastó quiere decir bastón, ¿verdad? Pues yo voy necesitar otro, aunque el mío tiene nombre propio, se llama Señor Manatí.

 

La Redacció – Doncs ja hi estem posant tres bastons!

 

Lydia Cabrera – Y cassoleta ¿es lo mismo que cazuelita?

 

La Redacció – Efectivament!

 

Lydia Cabrera – Pues yo necesito una…

 

Germans Grimm – Cap problema, nosaltres ens acontentarem amb la tauleta, l’ase i el bastó que ja hem reclamat. Ah!, i els tres germans.

 

Lydia Cabrera –¡ Ay, ay ay! Que nadie me toque el negro Serapio, que ese es para mi.

 

Germans Grimm – Doncs si ningú no els vol, prendrem l’ ebenista, el moliner i el torner.

 

Albert Jané – És que jo voldria avisar que…

 

La Redacció – Moixoni! Ara que heu triat els elements, ja podeu començar a construir la vostra rondalla.

 

Germans Grimm – Ja ho tenim! La nostra rondalla fa així: Tres germans surten de casa. El més gran aprèn l’ofici d’ebenista. El segon aprèn a fer de moliner. El tercer aprèn a fer de torner. Però els nois volen tornar a casa. L’Ebenista regala al noi gran una tauleta. El moliner regala al noi mitjà un ase. El torner regala al noi petit un bastó. Es tracta de tres objectes màgics. La tauleta ofereix tota mena de menges. L’ase caga monedes d’or. El bastó bastoneja a tort i a dret. Els xicots ho ignoren, però no l’hostaler que els va hostatjar, que els va robar primer la tauleta i després l’ase. Però les garrotades del bastó del germà petit convencen l’hostaler que més li convé retornar allò que no és als veritables amos. I tornen a casa amb la promesa d’una nova vida plena de ventura.

 

Albert Jané – Però senyors, que no veieu que en falta un tros de la vostra rondalla? Heu oblidat que la raó de la marxa dels tres nois és l’enrabiada de son pare perquè no alimentaven prou l’única cabra que tenien? I que al final de la rondalla la cabra torna a tenir un protagonisme gran?

 

Germans Grimm – No, no ho hem oblidat, benvolgut traductor de les nostres millors rondalles al català. Però donat que no tenim gaire espai ni temps, ni tampoc ens han donat els element necessaris, hem preferit mencionar els motius principals, ja que això de la cabra és un afegitó sense el qual és perfectament possible explicar la rondalla.

 

Albert Jané – Si és així…

 

Andreu Ferrer – Ara jo!  Un minyó anomenat Pere veu com se li mor l’àvia i planta una favera perquè el dugui fins al cel i així poder-la visitar. Troba Sant Pere que l’impedeix passar. En Pere insisteix tant que Sant Pere, per treure-se’l del davant, li dóna dos objectes màgics, un tovalló i un ase dels quals el minyó ignora les propietats i que ben aviat els hi robaran. Empipat, Sant Pere li dóna un bastó perquè garrotegi els lladres. Amb l’ajut del bastó que també era màgic, en Pere recupera el tovalló i l’ase i se’n torna a casa ben satisfet, ara que ja coneix les virtuts d’aquells regals.

 

Lydia Cabrera – Pues allá voy con el esquema de mi relato, que más que cuento es leyenda: El negro Serapio acude a la Loma de Mambiala para pedir comida para él y para los suyos. La loma le regala la Cazuelita Cocina Bueno que es de barro pero de cuyo fondo mágico pueden alimentarse todos los habitantes del pueblo. Pero la cazuelita se rompe. Serapio regresa a la Loma de Mandiala y de allí se lleva el Señor Manatí Buen Repartidor, un palo que persigue a batacazos a todos hasta matarlos. Serapio recoge el Señor Manatí y ambos se dirigen el pozo de Yaguajay que desde aquel momento todo el mundo conoce como el pozo del ahogado.

 

La Redacció – Per què en dieu llegenda d’això?

 

Sylvia Cabrera – Pues sencillamente porque la acción transcurre en un lugar concreto de la geografía cubana.

 

La Redacció – Entesos!

 

Sara Llorens – I jo, que no hi sóc comptada? La meva rondalla està feta d’uns altres elements que no consten a la pila esmentada.

 

La Redacció – I quins són els que necessiteu, si es pot saber?

 

Sara Llorens – Un pastor, el bon Jesús, Sant Pere…

 

Andreu Ferrer – Un com aquest ja l’he demanat jo!

 

Sara Llorens – …un flabiol, un estossec que fa petar i l’expressió “ja fóssiu dins del meu sarró”.

 

La Redacció – És que, Sara, demaneu cada cosa…

 

Sara Llorens – No és pas culpa meva si és amb aquests elements que la gent de Pineda va construir la seva variant d’aquesta rondalla!

 

La Redacció – Sigui! A veure com ho lligueu tot plegat!

 

Sara Llorens – És tan fàcil com així: El bon Jesús i Sant Pere demanen a un pastor que els ajudi a creuar el riu. A canvi, el bon Jesús li ofereix tres dons, a triat. El pastor demana un estossec que faci petar la seva madrastra, un flabiol,  i que quan vegi una perdiu la pugui caçar només dient “ja fóssiu dins del meu sarró”.  Sant Pere s’estira els cabells en sentir els dons triats. Però el pastor sap molt bé com utilitzar-los: amb el so del flabiol fa saltironar el capellà del poble dins d’un esbarzer. Amb l’estossec fa petar la seva madrastra quan s’estava al confessionari. I caça perdius sense cap esforç, només dient la frase pactada amb le bon Jesús.

 

La Redacció – I conte contat, conte acabat. Ja veieu si en dóna de joc això dels objectes màgics. I això que no en són més que dos o tres!

 

FI DEL ROUND

 

 

Bibliografia

Llibres de contes dels germans Grimm:

 

Cuentos de Grimm ( 1998) Madrid, Anaya.

 

Riba, C.; Rackam, A. (1985)Rondalles de Grimm Barcelona, Joventut.

 

Viedma, J.; Ubberlohde, O. (1985) Cuentos escogidos de los hermanos Grimm Madrid, Gaspar editores,

 

Jané, A.; JOMA (2007) Les millors rondalles dels germans Grimm Barcelona, Combel.

 

Daniel, N. Ed. Los cuentos de los hermans Grimm (2012) Colonia, Taschen.

 

Hidalgo, H. selección; Dumas, O. ilustración; Galvez, P. traducción El señor Korbes y otros cuentos de Grimm (2001) Valencia, Media vaca.

 

 

Versions de la rondalla citades:

Cabrera, S. “La loma de Mambiala” (1989) a: Cuentos negros de Cuba Barcelona: Icaria, , p. 112-123

 

“La tauleta, l’ase i l’estaca encantats” a: Les millors rondalles dels germans Grimm traducció d’Albert Jané, il·lustracions de Joma; Barcelona: Combel, 2007, p.103-117

 

Ferrer, A. (1993) “En Pere de sa fava” a: Rondaies de Menorca Menorca: Edicions Nura, p.13 a 22.

 

Llorens, S. (2006) “Els dons de Nostre Senyor” a: Rondallari de Pineda Pineda: Ajuntament, p. 296 a 300.

Altres versions de la rondalla examinades i no citades:

Amades, J. (1974) “El rei de Mataró” a: Rondallística Barcelona, Selecta, p.126 a 130.

Des Recó, J. (1986) “Es canyemet, l’ase i sa serra-porra” a: Rondaies mallorquines Palma: Moll, vol. 3, p. 86 a 98.