Variació a partir d’un fragment d’Agustí Bartra
La nit s’ha assegut entre les muntanyes i s’ha posat la lluna als genolls
Agustí Bartra
La muntanya bressola
la lluna cluca
De tan menuda que és
de la nit té por
Quan ja sigui plena
irà ben sola
Cel enllà, fosca endins
sense bes ni bres
