MOSQUES SENSE LLUM
Tothom sap que…
Una mosca,
volava per la llum, llum, llum
i la llum es va apagar,
i la pobra mosca
es va quedar a les fosques
i la pobra mosca
no va poder volar.
Però el que potser ningú no sap és que com que la mosca volia volar de totes passades, va anar a demanar ajut a…una papa-llum!
I ella, molt gentil, li va prestar un poc de la seva claror tot dient:
Papa-llum, de besllum
Palpo el terra, palpo el terra
Papa-llum,, de besllum
Palpo el terra a contrallum.
I amb tot això, va aparèixer una nova mosca….
Dues mosques,
volaven per la llum, llum, llum
i la llum es va apagar,
i les pobres mosques
es van quedar a les fosques
i les pobres mosques
no van poder volar.
Però el que potser ningú no sap és que com que les dues mosques volien volar de totes passades, i la papa-llum no podia fer més claror, van anar a demanar ajut al
Cocuyo. I ell, molt amable, els va prestar un poc de la seva claror tot dient:
Cocuyo me llaman,
también tucu-tucu.
De América vengo,
en el calor crezco.
Igual que mis huevas,
soy luminiscente.
Me gusta que bailen
al son de mi luz.
I amb tot això, va aparèixer una nova mosca….
I tres mosques,
volaven per la llum, llum, llum
i la llum es va apagar,
i les pobres mosques
es van quedar a les fosques
i les pobres mosques
no van poder volar.
Però el que potser ningú no sap és que com que les tres mosques volien volar de totes passades, i la papa-llum no podia fer més claror, i tampoc el Cucuyo tenia prou potència lumínica, van anar a demanar ajut a la luciola. I ella, molt servicial, els va prestar un poc de la seva claror tot dient:
Sóc una cuca de llum
molt coneguda al Japó,
Sóc delicada i bonica
com la flor del cirerer.
Volo fins al Sud d’Europa,
però no he nascut allí.
Si em voleu o no em voleu,
no sóc jo qui ho ha de dir.
I ara, tres mosques ballen com desesperades amb les tres cuques de llum. Són aquí, són allà? Amb els seus llumenets encesos, les cuques us faran delir.
Escolteu la seva dansa que fa així:
Un cucuyo
es va trobar una mosca
que tot volant li deia,
ben fluixet, a cau d’orella:
Me gusta que me bailes
al son, son de tu luz.
Una luciola va descobrir
la menuda papa-llum,
que amb tres mosques, ja de nit,
ballaven sens fre i de besllum.
Ens agrada la flor del cirerer!
¡Vivan las huevas del tucu-tucu!
Bravo per les mosques i el papa-llum
que ballaven, ballaven a contra llum.
Algú s’atreveix a ballar? Amb llum? I sense llum?
Cuca de llum o papa-llum
Insecte de la família dels lampírids (Lampyridae) de la família de coleòpters polífags de la superfamília dels elateroïdeus, notables perla seva capacitat de produir llum, fenomen conegut coma bioluminescència, per bé que no són els únics coleòpters que en produeixen. Hom en coneix més de 2.000 espècies, la major part tropicals. a Catalunya són freqüents les espècies Lampyris noctiluca i
Cucuyo o tucu-tucu
A certes regions americanes també s’anomenen cuques de llum o bestioles de llum , tot i que no s’han de confondre amb les autèntiques cuques de llum (lampíridos). Tenen òrgans generadors de llum al dors, sobre la zona toràcica anomenada pronot; aquesta llum en general és verdosa. A més posseeixen un tercer òrgan encara més lluminós en la part dorsal de l’abdomen que només és visible a volar. Els seus ous i larves també són lluminosos. Els nadius fabriquen una espècie de llanterna col·locant diversos insectes en petites gàbies
Luciola
Luciola és una classe de cuques de llum, especialment coneguda des del Japó. Sovint se’ls anomena “cuques de llum japoneses”, però els seus membres van més enllà a Àsia i arriben al sud d’Europa (Itàlia, França, Espanya, Portugal, entre altres països) i Àfri