un toc de teatre: PAULA, PARA LA TAULA
Introducció
Durant l’any 1995 a l’apartat del Conte de la revista Infància es van publicar 6 contes sota el nom de PAULA, PARA LA TAULA amb textos meus i dibuixos dels meus germans Agustí i Eulàlia.
El 1996, any de la celebració del 30è aniversari de la Coral l’Espurna de Barcelona es va estrenar PAULA, PARA LA TAULA amb música composada per la Maria Teresa Giménez, ànima llavors i directora de la coral. Rosa Sensat i l’Espurna varen fer possible la publicació conjunta d’un llibret amb el text, les partitures i les il·lustracions, una producció editorial a càrrec de La lletra impresa.
El 2000 vaig convertir PAULA, PARA LA TAULA en una obra resolta en tres actes per a un personatges i 13 titelles. L’aventura no m’era del tot desconeguda. Anys enrere, la col·lecció Temes d’Infància m’havia fet l’encàrrec d’una publicació que vaig titular Barrila de titella; ocupa el número 16 de la dita col·lecció i conté 10 relats de diversa procedència (de la tradició oral a peces d’autor) adaptats per ser representats amb titelles.
Enguany, per fer aquesta versió he treballat damunt la mateix trama; ara, els personatges demanaven a crits més presència, més trets diferencials, més gresca. I això és el que vaig provar d’oferir-los.
Juliol del 2018
Paula, para la taula
Obra en tres Actes
per a 1 personatge i 13 titelles
Personatges:
Paula, una nena
Titelles:
Mestre Plat, parla papissot i és galtaple; té vocació de mestre d’escola i grans dosis de paciència.
Mestre Got, diu les erres a la francesa, per a ell l’alta cuina d’aquell país no té cap secret.
En Tallafí, un ganivet enamoradís, du corbatí i és esprimatxat i degut a la seva alçada du sempre els cabelles esbullats, pel vent que fa allà dalt; ara està enamorat de la forquilla Punxabé, però es diu que abans havia estat embolicat amb una cullera que treballava de corista; per això les culleres se’l miren amb mal ull.
La Cullera Gran és grossa i grassa i petonera però es creu responsable del comportament de les altres dues culleres i les controla
La Cullereta i hauria volgut ésser cantant.
La Cullereta de cafè és cursi com un llacet de color de rosa, sempre parla amb diminutius.
Na Punxabé, una forquilla de casa bona, enamorada d’un ganivet de passat imprecís.
Les tres Forquilles, marxoses i amb ganes de ballaruga; es mostre disposades a acompanyar a la cullereta.
Els tres Ganivets, amants de la tabola i el soroll desmesurat són bàsicament gamberros.
Ubicació:
Damunt la taula del menjador d’un hotel preparat per rebre els convidats d’un casament
Objectes:
Una taula, lloc central dels esdeveniments
Unes tovalles, cobreixen la taula
Un tovalló, provocador involuntari de certes situacions
A tenir en compte:
Entrada; motiu pel qual el personatge es fa present
Acció avançar, retrocedir, evocar, suggerir, enredar la trama
Sortida. Final de l’acció dramàtica
Es pot deixar en suspens l’acció o bé la seva resolució
Acte I
Introducció
(Es veu una taula buida).
Paula (entrant a escena) – Hola! Sóc la Paula! Sí, sí, la Paula. Sí, ja sé que el meu nom rima amb taula. Prou que m´ho sento dir dia i nit! Apa, Paula…
Cor de veus – Para la taula! Apa, Paula, para la taula!
Paula – He parat tantes vegades la taula que em sé de memòria tot el que cal fer: de primer, les tovalles – (la Paula desplega unes tovalles damunt la taula) -, després el tovalló – (posa un tovalló damunt la taula) -, llavors el plat – (el posa damunt la taula) -, i encara no s’ha acabat que falta el got! – (posa el got) – Quin avorriment això d’haver de fer sempre el mateix – (fent una cantarella amb la veu) – Apa, Paula…
Cor de veus – Para la taula! Apa, Paula, para la taula!
(La Paula se’n va amb un posat entre enfadat i ofès)
Mestre Got (prenent vida) – Mira amb què em “zurt” “aquezta”? Que això de parar taula “éz” avorrit? “Zi” en “pazen” de “cozez” damunt la taula! Vejam, “aczió”!!
Escena 1
(Damunt la taula els elements que ha deixat la Paula)
Mestre Got – Que hi ha algú?
Mestre Plat – Qui és que “pagla”?
Mestre Got – “Sóc jo, “Meztre” Got!
Mestre Plat – Hi ara! Com és que “pagleu” papissot?
Mestre Got – Perquè vaig caure a terra i em vaig “ezquerdar” la vora i ara no puc parlar “zencer”!
Mestre Plat – Oh, vaja quina desgràcia!
Mestre Got – No “paz” “méz” gran que la “voztra”, “Meztre” Plat.
Mestre Plat – Que ho dieu “peg” la meva “manega” de dir les “eges”? Jo “paglo” així perque sóc tan “gefinat” com la cuina “fgancesa” i a casa em van ensenyar a “dig” les “eges” com els “fgancesos”…
Mestre Got – Bé, vaja…“Meztre” Plat…”deixem-noz” de “romanzos”. D’això… “ezteu” a punt?
Mestre Plat – Oh, sí! M’encanta “estag” a punt! Aquest és el lema dels plats. Vejam, en què us puc “segvig”, “Mestge” Got?
Mestre Got – “Uz” “necezito” per fer canviar d’opinió a “aquezta” nena, “Meztre” Plat!
Mestre Plat – Quina nena? Quina opinió?
Mestre Got – No “rez”, “aquezta” nena, la Paula, que diu que parar la taula “éz” d’allò méz avorrit!
Mestre Plat (animant-se de cop) – I què he de “feg”, “Mestge” Got?
Mestre Got – “Eztar” a l’aguait, això “éz” el que heu de fer!
(Mestre Plat i està a l‘aguait, com si esperés l’arribada d’algú. Mestre Got campa per aquí i per allà sense rumb fix. Finalment, es veu En Tallafí que entra per un costat de la taula).
Mestre Got (dirigint-se al públic) – Ara sí que “comenza” l’”aczió”!
Mestre Plat (dirigint-se a Mestre Got) – “Peg” fi! Ja “agiba”!
En Tallafí – Uff!
Mestre Plat (dirigint-se a En Tallafí) – Ànsia, Tallafí! Que és “tagd” i vol “plouge”!
(Apareix La Cullera i s’acosta cap En Tallafí. No diu res i s’ho escolta tot).
En Tallafí – Quin tip de córrer, uff!
Mestre Got – Quin no corre, vola!
Mestre Plat – El temps sí que vola!
En Tallafí – Deixeu-me descansar una mica…
La Cullera Gran (adreçant-se a En Tallafí) – Qui sou?
Mestre Got (contestant en lloc d’En Tallafí) – Fa un moment que eren “lez” “ziz”.
La Cullera Gran (impacientant-se) – Quina mena de resposta és aquesta?
En Tallafí – Això no són maneres, Mestre Got! Sóc un ganivet enamorat…
La Cullera Gran – Ai, l’amor…Bé, ara que ja sé qui sou digueu-me, on aneu?
Mestre Plat (assenyalant En Tallafí) – Al casament d’En Tallafí! – (obrint-se pas) – “Pegdoneu”, fem “tagd”!
La Cullereta de café (apareix per primera vegada) – Qui és que fa tard?
Mestre Got (mirant-se Mestre Plat) – “Digueu-loz-ho”, “Meztre” Plat, tard o d’hora ho hauran de “zaber”…
Mestre Plat (dirigint-se a La Cullereta de cafè) – En Tallafí que es casa…
Les tres Culleres (exclamant a l’uníson) – Es casa???
Mestre Plat i Mestre Got (a l’uníson) – I tant! Que us penseu que és mentida?
Les tres Culleres – Qui sap!
Mestre Got – “Ezteu” ben “equivocadez”!
Mestre Plat – Com hi ha món que sí!
Escena 2
(Damunt la taula Mestre Plat, En Tallafí i Les tres Culleres. Mestre Got assegut a una vora de la taula metre xiula una melodia.
En Tallafí – Marxem!!
Les tres Culleres (es posen dretes barrant el pas a tothom) – Marxar, dieu? Ni parlar-ne! –(ara canten agafades del braç)
Xup,xup, xup, xup
Cullerada ve, cullerada va,
ara em cremo, ara m’abruso, ara bufo ara bafo.
Les culleres som feineres i no gaire romanceres
ens agrada papar sopes, cremes, brous i algun puré.
Si ens deixen fiquem cullerada fins a l’última bocada.
La Cullereta de cafè (parla amb En Tallafí mentre assenyala Mestre Plat)– Senyor Tallafí: voleu venir a saltar a corda amb mi damunt d’aquest plat?
Mestre Plat – Com? Damunt meu?
En Tallafí – No ho puc fer!
La Cullereta de cafè – No hi fa res! Apa, salteu!
Les tres Culleres (agafen Mestre Plat i l’obliguen a posar-se pla mentre elles salten dins seu i fora. Veure cant n. 1)
Som les culleres
les més antigues
I les primeres
que hom fa servir
quan es tracta de cruspir.
(En Tallafí fa un parell de salts de compromís dins Mestre Plat però aviat fa un gest per marxar).
La Cullereta (impedint que marxi) – Ara podem jugar a amagar! – (dirigint-se al públic) – Jo, m’amago dins del got.
Mestre Got (veu amb sorpresa com la Cullereta li salta a dins) – Com ? A “dinz” meu?
En Tallafí – No ho puc fer!
Mestre Plat (intentant protegir Mestre Got) – “Senyoges”, hem de “magxar” o si no…
La Cullereta (fument-se’n i rient ostensiblement) –Ja! Ja! Ja!
Escena 3
(Es veu Mestre Plat en actitud de marxar a una banda de la taula i estira En Tallafí cap a ell. Després d’una indicació de Mestre Plat, també Mestre Got es posa a estirar En Tallafí. Les tres Culleres en actitud de jugar també estiren En Tallafí cap a la banda contrària).
En Tallafi (perdent la paciència) – Prou! Faré tard al meu propi casament!
La Cullera Gran (dirigint-se a la Cullereta i a la Cullereta de cafè amb posat assenyat) – Noies, deixeu-lo marxar que s’ha de casar!
(Les Culleres el deixen anar).
En Tallafí (fent una reverència)- Gràcies, senyora!
La Cullereta – I qui és la núvia, si es pot saber?
Mestre Plat i Mestre Got (a l’uníson) – La forquilla…
La Cullera (interrompent-los amb un to mofeta)– Vaja! Una forquilla…
Mestre Plat i Mestre Got (a l’uníson i continuant com si res) – …prô no qualsevol És la preferida de la bella filla del gran Carmesí.
La Cullereta de cafè – Ai, sí!
Mestre Plat i Mestre Got (a l’uníson) – El seu nom és Punxabé.
La Cullereta de cafè – I quin nom que té!
Mestre Plat – Deixeu pas a la “fogquilla”, a la bella Punxabé
Les tres Culleres – Ohé!
Mestre Plat – Si algú li vol “feg” la guitza li “punxagem” el “paneg”.
Les tres Culleres (responent) – Ohé! Ohé!
Mestre Got (impacientant-se) – Ja marxarem, ja!
En Tallafí (fent de nou una reverència) – Ai, Senyores! Si no fos que tenim pressa, em quedaria amb molt de gust.
La Cullereta (amb veu de nena mimada) – Pressa? Quina pressa? Quedeu-vos amb mi que sóc petiteta, tant que em diuen Cullereta.
En Tallafí (mirant-se-la amb cara sentimental) – Mireu si n’és de bufona…
Mestre Got – Au, vinga Tallafí, marxem…
La Cullera Gran – A poc a poc, que ara em presento jo. Sóc la cullera de més solera, m’agrada menjar papotes i si convé papo sopes.
En Tallafí (caient-li la baba) – Mireu si n’és d’assenyada…
Mestre Plat – “Senyoges”, si ens ho “pegmeten”… – (dirigint-se al Mestre Got i a En Tallafí) – Au, vinga, toquem el dos d’una vegada!
La Cullereta de cafè – D’això res! No us podeu pas oblidar de mi que sóc petita i encisera com no ho és cap més cullera. Voleu saber-ne el per què? Sóc feta per prendre…cafè!
En Tallafí (fent uns gros sospir que li surt del fons del cor) – Si em quedo més temps aquí, jo sí que arribaré a l’hora de prendre cafè!
La Cullera Gran – Prendre cafè, dieu? M’hi jugo el mànec que amb aquesta fila que feu no sabeu ni prendre… sopa! A veure, proveu-ho!
Les Culleres (agafant Mestre Plat i saltant dins seu) –
Cullerada ve, cullerada va,
ara em cremo, ara m’abruso, ara bufo ara bafo.
Les culleres som feineres i no gaire romanceres
ens agrada papar sopes, cremes, brous i algun puré.
Si ens deixen fiquem cullerada fins a l’última bocada.
Mestre Plat (queixant-se perquè l’han obligat a posar-se pla damunt la taula) – “Mage” meva, “mage” meva! No, si “encaga” en “tindgé” jo la culpa de tota aquesta “tgigança”!
(En Tallafí es veu obligat a saltar i saltar doncs les culleres quasi el llencen dins el plat; el ganivet s’ofega i esbufega constantment).
Tallafí (escapant) –Senyores Culleres: si em deixen marxar els prometo que podran assistir al meu casament.
Les tres Culleres (a l’uníson) – Això vol dir que ens convida?
Mestre Plat – Que sí, que “potseg” no ho heu sentit?
Mestre Got (agafant el tovalló que hi ha damunt la taula es disposa a netejar la fulla d’en Tallafí) – No “uz” “zembla” que “uz” hauríeu de netejar una mica, “zenyor” meu? Mireu quina fila que feu! Deixeu-me que “uz” ajudi!
Les tres Culleres (cridant a l’uníson) – Hurra!!! Anirem a casament!!!
(En Tallafí , Mestre Plat i Mestre Got que encara du el tovalló a la mà, marxen).
Escena 4
(Damunt la taula només han quedat Les tres Culleres. Parlen entre elles).
La Cullera Gran – On s’és vist un casament sense que en tinguem esment!
La Cullereta – On s’és vist un casament amb una forquilla per núvia!
(Amb aquestes, es veu entrar de nou Mestre Got que ve a deixar el tovalló que amb les presses s’havia endut sense voler per netejar la fulla d’en Tallafí. En sentir que algú xerra es queda en un cantó i escolta la conversa de Les tres Culleres. De moment no diu res i deixa el tovalló distretament a qualsevol lloc de la taula).
La Cullera Gran– Sabeu què us dic? Que a la núvia n’hi haurem de fer una de grossa.
La Cullereta i La Cullereta de cafè – Això! I tant si els agrada com no!
Mestre Got (parlant de cara al públic sense que el sentin Les Culleres) – Com “ez” nota que no “elz” agrada gota que la núvia “zigui” una forquilla!
(Ara es veu Mestre Plat que torna a entrar a escena per estirar Mestre Got que s’ha endarrerit escoltant Les tres Culleres).
Mestre Plat – Vinga, home que “fagem” “tagd”!
Mestre Got (parlant de manera que Les Culleres ho sentin tot)– “Zabeu” què, “Meztre” Plat? He “zentit” dir que la forquilla Punxabé. “eztà” ben enamorada d’un cobert d’anomenada.
La Cullera Gran (que ho sent exclama) – Ai, ves per on!
Mestre Plat (intervenint i oblidant-se de la pressa que tenia i del que havia vingut a fer) – I tant que sí!
Mestre Got (dirigint-se a Mestre Plat) – Per cert, com “ez” diu aquest cobert que té tanta anomenada, “Meztge” Plat?
Mestre Plat (respon caient a la trampa de Mestre Got) – El seu nom és Tallafí, “Meztge” Got… I diuen que es vol “casag” amb la bella Punxabé!
La Cullera Gran (que ho sent exclama) – Ai, ves per on!
Mestre Plat (responent a La Cullera Gran que ha sentit perfectament) – I tant que sí!
La Cullereta de cafè – Doncs… jo tinc una idea!
(Es veu Les tres Culleres com xiuxiuegen entre elles).
Mestre Got (parant l’orella per veure si en caça alguna) – A veure si m’”azabento” de la idea!
La Cullereta de cafè (amb un to d’acuseta) – No cal pas que us hi esforceu Mestre Got, que no us la volem pas explicar a vos, la nostra idea!
Mestre Got (apartant-se del grup) – Ui, quin mal geni! Ja me’n vaig, ja me’n vaig! No me’n fio un pèl jo, de “lez” “ideez” de “lez” “cullerez”! Poden “zer” molt “perillozez”! – (se’n va de l’escena).
Les Tres Culleres (cridant amb un to mig festiu mig d’amenaça) – Tant si els agrada com no nosaltres ficarem cullerada en aquesta gran diada!
Mestre Plat (apropant-se a Les tres Culleres es fa el simpàtic) – I jo que també hi “podgia” “ficag” “cullegada”?
La Cullera Gran – Però si no sou pas cap cullera…
Mestre Plat – No, és “cegt”! “Pegò”… sense els plats, què “fagíeu” Les “Culleges”?
La Cullera – És veritat, Mestre Plat! Per l’amistat que ens uneix, us explicarem tot el que hem pensat.
Mestre Plat – Així m’”aggada”
(Es veu com Les tres Culleres i Mestre Plat parlen i xiuxiuegen i se’n van de l’escena).
Acte II
Escena I
(Es veu una taula amb tovalles i un tovalló mal col.locat fora del seu lloc. Res més.
Paula (entrant) – Vaja! Un tovalló que no és al seu lloc…I el plat i el got que he posat abans, on són?
(Mentre la Paula es dirigeix allà on hi ha el tovalló i el recull, per l’altre costat arriba Na Punxabé que s’asseu al costat oposat de la taula).
Paula (amagant-se com pot) – Vaja! Una forquilla que fa el que vol…M’amagaré…
Na Punxabé (adreçant-se al púbilc) – Mentre espero que arribi el meu nuvi, en Tallafí, us explicaré qui sóc jo
Paula (adreçant-se al públic) – En Tallafí, el seu nuvi? Però, que passa aquí?
Na Punxabé (no ha sentit res i recita) –
En ser a Venècia,
l’esposa del dux
no sap com menjar,
no es vol embrutar.
Ella Teodora, era la més bella.
La gentil princesa
Es fa construir
Una forquilla
Del metall més fi.
Ella Teodora, era la més bella.
Amb forqueta d’or
Un dels seus servents
L’aliment punxava
I li duia a les dents.
Ella Teodora, era la més bella.
La dama menjava
Que a tots encantava
Tan neta i polida
Que hom se n’admirava.
Ella Teodora, era la més bella.
Moltes forquilles
Es van fer servir
Gràcies a la filla
Del gran Carmesí.
Ella Teodora, era la més bella.
Paula (sortint del seu amagatall) – Vaja! Qui sou?
Na Punxabé (fent una reverència)– Sóc la forquilla Punxabé, per servir-vos.
Paula – Tant de gust.. Per cert, estàveu explicant un conte molt bonic…
Na Punxabé – Això no és cap conte, és la meva història, són els meus orígens!
Paula – Oh, perdoneu…
Na Punxabé – No, no hi fa res…
Paula – Oh,, no m’he presentat, sóc la Paula!
Na Punxabé – Quina Paula? Ah, sí, la que para la taula?
Paula (ofesa) – No fa cap gràcia, sabeu?- (agafant el tovalló que havia recollit perquè era fora del seu lloc) Té, té i té! – (el tira amb ràbia damunt de Na Punxabé i se’n va).
Na Punxabé (cridant) – Paula! Paula? Però què fas? Que no veus que em puc ofegar???? Socors! Socors!! Socors!!! – (la seva veu se sent cada vegada més esmorteïda)
Escena 2
(L’escena està deserta. Només hi ha Na Punxabé amagada sota el tovalló. Llavors apareix Mestre Got que s’adona del tovalló mal posat)
Mestre Got – Mareta meva! M’he deixat el tovalló “dezplegat” de qualsevol manera! – (Sent soroll. És Na Punxabé que intenta cridar però Mestre Got es creu que és algú que arriba i no vol que el trobi endreçant la taula) – Mareta meva, ve algú! “Méz” val que no em trobi arreglant la taula! Ja ho faré “dezprez”.
(Mestre Got agafa el tovalló d’una revolada i sense adonar-se’n també Na Punxabé que havia quedat completament tapada pel tovalló i desapareix enduent-s’ho tot).
En Tallafí (arribant) – Punxabé, eh! Punxabé!
(Ningú no respon).
En Tallafí – Punxabé, eh! Punxabé!
Mestre Got (treu el cap per una banda de l’escena sense el tovalló a la mà i parlant de cara al públic)– Ai, ai que em “zembla” que l’amic Tallafí “z’ha” quedat “zenze” núvia! I jo ja “zé” per què!
(Mestre Got torna a desaparèixer pel mateix lloc on havia tret el cap. En Tallafí segueix buscant per tots els racons i indrets de la taula, per damunt i també per sota. En aquestes que Les tres forquilles fan la seva irrupció a escena)
Les tres Forquilles –
Deixeu pas a les forquilles, que si no us aixafarem com a patates bullides.
Feu-vos enrera si us plau, que si no us punxarem com a patates fregides.
En Tallafí (adreçant-se a Les tres Forquilles) – Senyoretes: Que heu vist Na Punxabé?
Les tres Forquilles (a l’uníson) – Nosaltres ens pensàvem que eren aquí i per això la veníem a veure.
En Tallafí – Doncs no hi és!
Les tres Forquilles – Doncs, l’haurem de buscar. Som-hi tots!
(Les tres Forquilles i En Tallafí es posen a buscar a Na Punxabé. Cap a la dreta hi va en Tallafí, les tres forquilles es dirigeixen cap a l’esquerra però no acaben de marxar de l’escena).
Escena 3
(Les tres Forquilles són a l’esquerra de l’’escena. Es veu Mestre Got que torna).
Les tres Forquilles (adreçant-se a Mestre Got) – Que en sabeu res de Na Punxabé, Mestre Got?
Mestre Got (fent-se el desmenjat) – “Potzer” “zí”, “potzer” no…
Les tres Forquilles (acostant-se a Mestre Got) – Que potser ens amagueu alguna cosa, Mestre Got?
Mestre Got (tornant-se a fer el desmenjat) – “Potzer” “zí”, “potzer” no… –(adreçant-se al públic directament) – Ara “éz” l’hora d’explicar “lez” “magnífiquez” “ideez” de “Lez” “Cullerez”.
Les tres Forquilles – Digueu-nos-ho tot, Mestre Got!
Mestre Got – “Zi voleu que “uz” digui la veritat, aquí la teniu!
(Es veu a Mestre Got com s’acosta a Les tres Forquilles i els diu alguna cosa que el públic no acaba ben bé d’entendre).
Les tres Forquilles (fent-se una mica enrera, escandalitzades) – No pot ser! Han raptat Na Punxabé! I qui dieu que ha estat, Mestre Got?
Mestre Got – “Lez” “trez” “Cullerez” “ajudadez” per “Meztre” Plat! Ho “zé” de bona tinta!
Les tres Forquilles (tornant-se a fer una mica més enrera, escandalitzades) – No pot ser! Ara mateix ho anem a explicar a en Tallafí!
(S’encaminen cap on hi ha en Tallafí, mentre inicien el cant n. 12) –
Deixeu pas a les forquilles, que si no us aixafarem com a patates bullides.
Feu-vos enrera si us plau, que si no us punxarem com a patates fregides.
Les tres Culleres (barrant-los el pas a mitja taula)
– Cullerada ve,
cullerada va,a
Ara em cremo,
ara m’abruso,
ara bufo,
ara bafo.
Les tres Forquilles – Com pot ser que estigueu aquí tan tranquil.les després d’haver raptat la gentil Punxabé?
La Cullera Gran – Nosaltres? Raptores de Na Punxabé? No és veritat!
Les tres Forquilles – Ens ho acaba de dir Mestre Got!
La Cullereta de cafè – Doncs Mestre Got és un gran mentider!
(Mestre Got s’amaga com pot en un racó de l’escena)
Escena 4
(Mentre Les tres Forquilles i Les tres Culleres s’esbatussen i es tracten a crits, arriba En Tallafí precedit per Mestre Plat. Mestre Got ja hi era en un racó de l’escena).
En Tallafí (intentant separar Les Culleres de Les Forquilles) – Voleu fer el favor de callar?
La Cullera Gran – No callarem fins que Les Forquilles no aclareixin això que acaben de dir!
En Tallafí – I què és el que acaben de dir, si es pot saber?
Les tres Forquilles – Heu de saber i entendre i entendre i saber que han raptat Na Punxabé!
Tallafí (estupefacte) – Què??? No pot ser!!!
Les tres Forquilles (assenyalant Les tres culleres) – Sí, sí, ELLES han raptat Na Punxabé!
Tallafí (amb un posat abatut) – No pot ser!!! No pot ser!!! No pot ser!!!
Les tres Forquilles – Mestre Got ens ho ha dit! Mestre Got ens ho ha dit!
Mestre Plat (dirigint-se a Mestre Got, molt enfadat)– Què és això de que Les “Culleges” han “gaptat” la gentil Punxabé?
La Cullereta de cafè – Això mateix, això mateix!
Mestre Got (amb un to entre acuseta i avergonyit) – Jo “zé” de bona tinta que “Lez” “Cullerez” en duien una de cap! “Zi o no?
Mestre Plat (responent amb aplom) – Sí, es “cegt”! Han tingut una idea!
Mestre Got (traient conclusions)- Que era raptar Na Punxabé…
Les tres Culleres (a l’uníson) – I ara, què dieu, Mestre Got!
La Cullera Gran – Hem volgut preparar una sorpresa per a Na Punxabé!
La Cullereta – I no pas raptar-la!
Mestre Plat – Ase, més que ase! “Tgos” de “sugo”!
La Cullereta de cafè – Això mateix, això mateix!
Mestre Got – “Oztrez”! M’he ficat de “peuz” a la galleda!
La Cullera – Ja ho podeu ben dir!
(Mestre Got es queda ben escorregut al mig de l’escena mentre per una de les bandes de la taula arriben Els tres Ganivets).
Ganivets (tal.larejant) –
Pum, verdum de la virolança
Pum, verdum de la virolança
Pum, verdum de la virolança
Tots – Ai, ai, ai i què volen aquests, ara?
Els tres Ganivets (picant damunt la taula amb les seves fulles) –
Som els ganivets
Volem fer tabola.
Ens hem mudat i enclenxinat.
Ens hem rentat i refregat
perquè en Tallafí es casarà
amb la gentil Punxabé
Pum, verdum de la virolé.
Tots – I què veniu a fer?
Els tres Ganivets – Volem ballar fins a rebentar!!
Tots – Doncs com que ens han raptat la núvia, no hi ha ballaruga!
Els tres Ganivets – Que ens han raptat la núvia?
En Tallafí – Sí, sí! I jo ja no sé on podem anar-la a buscar!
Les tres Forquilles – No podem defallir! – (I marxen de l’escena).
Les tres Culleres – La trobarem! – (I marxen de l’escena).
Mestre Plat – Vine’m aquí, “Mestge” Got! “Peg” què ets tan “llenguallagg”?
Mestre Got – No “zóc” llenguallarg, “noméz” “zóc” papissot!
Mestre Plat És “clag”, com que t’has “esquegdat” una mica, també se t’han “esquegdat” les idees.
Mestre Got (fent-se el desmenjat) – “Potzer” “zí”, “potzer” no…
Mestre Plat – Ves, que t’”atgapo”!
(I desapareixen tots dos de l’escena).
Els tres Ganivets (dirigint-se a en Tallafí) – Vols un consell, Tallafí? Queda´t aquí per si torna la gentil Punxabé. Nosaltres anirem a fer un volt per allà -. (I desapareixen de l’escena).
En Tallafí (dirigint-se al públic) – Jo no em puc quedar aquí quiet esperant! Me’n vaig! – (I desapareix de l’escena).
Acte III
Escena 1
(Es veu una taula amb tovalles. Res més).
Mestre Got (entrant) – Per fi m’he pogut “dezempallegar” d’aquest “finoliz” de “Meztre” Plat que “noméz” “zap” dir les erres a la “franceza”. Vinc a endreçar el tovalló.- (s’ajup per collir-lo) – Goita! “Zi” “éz” Na Punxabé! Què diran els altres?
(Mestre Got deixa Na Punxabé i el tovalló plegat damunt la taula i se’n va tot escorregut)
En Tallafí (que acaba d’entrar per un costat de la taula) – Punxabé! Oh, Punxabé! On t’havies ficat?
Na Punxabé – Bé, jo…
Mestre Plat (arribant) – Sóc incapaç de trobar-la….
Les tres Forquilles (arribant) – No sabem per on més buscar-la…
Les tres Culleres (arribant) – Hem mirat per tot arreu i…
Tots els recentment arribats (s’adonen de la presència de Na Punxabé )– Però si és la gentil Punxabé!
Mestre Plat – “Bgavo”!!! Ja tenim la núvia!!!
Els tres Ganivets (arribant i veient el panorama)
– Hem mirat i remirat
Hem buscat i rebuscat
I ara us volem dir
Que estem molt contents
Que Na Punxabé
Estigui tant…
Tots – Bééé!!!
(Entra sense fer-se notar Mestre Got i es queda en un racó)
Les tres Culleres – Però llavors, qui l’ha raptada?
Tots (menys Mestre Got) – Això, això, qui l’ha raptada?
Na Punxabé – Si em deixeu, m’explicaré: la Paula i jo ens hem conegut i jo li he fet una brometa i ella s’ha enrabiat amb mi i m’ha tirat el tovalló pel cap.
En Tallafí – Vaja, vaja quin mal geni que té la nena!
Paula (entrant) – Qui diu que tinc mal geni?
En Tallafí – Jo, que sóc un ganivet molt esmolat!
Paula – I com te dius si es pot saber?
Tots – Es diu Tallafí!!!!
Paula – Ah, vaja! Ara hi caic! Tu ets el nuvi de Na Punxabé, què bé!
Na Punxabé – Un moment que no he acabat!
Tots – És veritat, aquí encara no s’ha parlat de rapte!
Na Punxabé – Voleu callar i escoltar? Quan estava sota el tovalló ha vingut Mestre Got i…
Tots – Com? Mestre Got és l’autor del rapte?
Na Punxabé – Prou! Ha vingut Mestre Got i pensant-se que s’enduia només el tovalló també se m’ha endut a mi.
Tots – Mira el gran acuseta i ha estat ell el raptor!!!
Mestre Got (des del seu racó traient importància als fets) – Què voleu que “uz” hi digui? No ha “paz” “eztat” “exprezament”
“Elz” “gotz” “zom” així:, gira’t aquí!
tant “zervim” per beure com
per traguejar, gira’t allà!
Les tres Culleres – Ja en parlarem ja!
Mestre Plat – “Llenguallagg”!
Mestre Got – No, “papizot”!
Na Punxabé – Ja n’hi ha prou!
Paula (adreçant-se a Mestre Got) – Senyor got…
Mestre Got – “Meztre” Got, “zi” no “uz” “sap” greu!
Paula – Bé, com vulgueu. Mestre Got: més val que demanem excuses vos i jo per tot el que ha passat
(La Paula i Mestre Got s’inclinen davant de tots amb un posat d’humilitat)
Mestre Got – “Amicz”, “uz” vull dir que ho “zento” molt!. “Vizca” la núvia!
Tots – Visca, visca!
Paula (adreçant-se al públic) – Quina marxa que tenen tota aquesta colla!
Escena 2
Tallafí – I ara que ha quedat tot aclarit què us sembla si celebrem el casament?
Paula (adreçant-se al públic) – Quan jo paro la taula no passen pas aquestes coses! Mira que celebrar un casament…
Mestre Plat – “Senyoges” i “senyogs” aquí no es casa ningú si abans no juguem una estona.
Paula (adreçant-se al públic) – Com? També saben jugar?
Tots menys En Tallafí (cridant) – Hurra, sí, sí, juguem!!!!
En Tallafí – Jugar, ara?
Les tres Culleres – I tant que sí. Nosaltres, Les Culleres us havien convidat a jugar i vos no vàreu acceptar..
Na Punxabé (dirigint-se a en Tallafí) – Això no està gens bé, Tallafí! – (dirigint-se a Les Culleres) – Digueu, i a què voleu jugar?
Les tres Culleres – Volem jugar a amagar!
Mestre Got (interrompent escandalitzat) – No, a amagar no, que encara “dezapareixerà” algú!
Mestre Plat – Doncs juguem, juguem…
Les tres Forquilles – A aixafar patates bullides!
Tots – No, que no en sabem!
Les tres Culleres – A bufar i a bafar!
Tots – No, que esbufegarem!
Els tres Ganivets – A fer tabola!
Tots – Hurra, això sí que mola!
(Tots es disposen a fer tabola damunt la taula).
Els tres Ganivets
– Som els ganivets
Volem fer tabola.
I volem ballar fins a rebentar!
Les tres Forquilles)–
Deixeu pas a les forquilles, que si no us aixafarem com a patates bullides.
Feu-vos enrera si us plau, que si no us punxarem Com a patates fregides.
Les tres Culleres –
Cullerada ve, cullerada va,
Ara em cremo, ara m’abruso,
ara bufo, ara bafo.
Mestre Plat (posant-se les mans al cap)– Quin “desogi”! Això no hi ha qui ho “pagi”!
Na Punxabé – És veritat! Em sembla que em marejaré!
Escena 3
(Tots els titelles que hi ha damunt la taula i també Na Paula congelen el seu moviment)
En Tallafí – No, Punxabé, no te’m maregis ara!
Na Punxabé – No? I per què no em puc marejar ara?
En Tallafí – És que jo et voldria dir…
Na Punxabé – I bé, què em voldries dir?
En Tallafí – Que sóc en Tallafí…
Na Punxabé – Vaja! És això el que m’has de dir?
En Tallafí – No he acabat! …Sóc en Tallafí, un ganivet molt esmolat i un bon tros entremaliat. En canvi, tu…Tu ets molt fina!
Na Punxabé – És que sóc la forquilla de la filla del gran Carmesí
En Tallafí – M’agrades aixì…
Na Punxabé – Sí? Trobes que fem bona parella?
En Tallafí – I tant!
Na Punxabé – Doncs saps que et dic?
En Tallafí – Què?
Na Punxabé – Si et voldries casar amb mi, tu que n’ets galant fadrí?
En Tallafí – Jo sí! Però jo sóc molt esmolat i un bon tros entremaliat…
Na Punxabé – I da-li! Sí, és cert que sóc molt fina perquè sóc la forquilla de la filla del gran Carmesí, però és a tu a qui estimo…
(A poc a poc tots els altres titelles han anat descongelant el seu moviment i han recuperat els seus llocs però sense fer soroll doncs assisteixen amb recolliment al diàleg entre els dos enamorats)
Tots – Ara sí que el casament és un fet!
En Tallafí – Saps, Punxabé?
Na Punxabé – Què?
En Tallafí – Que quan jo era petitet el meu avi ja m’ho deia: qui del ganivet no se sap servir, ja podeu ben dir que no val un pet!
Na Punxabé – Tallafí!
En Tallafí – Sí???
Na Punxabé – Vine cap aquí, entremaliat més que entremaliat!
En Tallafí – Jo ja t’havia avisat…
Tots – Vinga, no us discutiu que hem de celebrar el casament!
Escena 4
(L’escena és plena de tots els titelles i també hi ha la Paula que ho contempla tot sorpresa i no obre boca. Per la seva banda, cadascuna de Les tres Culleres amaga alguna cosa al darrera))
La Cullera Gran (adreçant-se ara als nuvis) – Un moment: vet aquí la nostra sorpresa: Com que sóc la cullera de més solera de tota la meva família i bufo i bafo, bafo i bufo, uff, uff, voldria ser la vostra padrina de casament..
Na Punxabé – Si sou, com dieu, Cullera de gran solera, jo us nomeno, Missenyora, padrina de casament.
Tots – Hurra!!! Un visca per la padrina!!!
La Cullera Gran – És un veritable honor per a mi. Aquest és el meu regal.- (li dona un vel de núvia i ella es posa al lloc que li correspon quan es para taula. Mentrestant Na Punxabé es col.loca el vel)
Tots – Visca, visca!
La Cullereta (diu cridant l’atenció de tots) – Un moment! Un moment! I a mi, que sóc petiteta, perquè no m’anomeneu padrineta?
En Tallafí – Sigui!
Tots – Hurra!!! Un visca per la padrineta!!
La Cullereta – Estic molt, molt contenta. Aquí va el meu regal.- (li dona una corona o diadema i ells es posa al lloc que li correspon quan es para taula. Mentrestant Na Punxabé se la col.loca))
La Cullereta de cafè – I jo que sóc feta per prendre café, no podré apadrinar re?
En Tallafí i Na Punxabé (a l’uníson) – Mmmmm…Si una ens és la padrina gran i l’altra ens fa de padrina petita, què ens impedeix de tenir una padrina encisera com no ho és cap més cullera?
Tots – Hurra!!! Un visca per la cullera més encisera!!
La Cullereta de cafè – Jo us en dono les gràcies més sinceres. Vulgueu acceptar, Punxabé, aquest ram de floretes.- (les hi dona i es posa al lloc que li correspon quan es para taula. Mentrestant Na Punxabé recull el ram)
Mestre Plat – Doncs aquí va el meu “gegal” – (I diu adreçant-se als nuvis) – “Aga” us en “cantagé” una de plats. Som-hi!
– Això “ega” un plat, duduà, duduà, tot pla i ben blanc.
El plat “ega” ple, duduà, duduà, de “vegduga” de “primega”.
Quina “salivega” feia “venig” aquell plat ple de “vegdura”! ..
Davant del plat ple, duduà, duduà, un “magec” feia el “magà”
No en vull – deia ell – duduà, duduà, això no “m’aggada” gens!
Quina “manega” de “feg” el “magà” que tenia aquell “magec”!
Amb aquestes el plat pla, duduà duduà, fa l’ullet a aquell “magec”.
I el “magec”, “sogpgès” duduà, duduà, va “quedag” amb un pam de boca
Va “menjag” set plats ben plens i “encaga” va “llepag” l’olla!
Tots – Hurra!!! Un visca pel plat cantaire! – (I es posa al lloc que li correspon quan es para taula).
Mestre Got – I ara em toca a mi!
Les tres Forquilles – No, que ens toca a nosaltres!
Deixeu pas a les forquilles, que si no us aixafarem com a patates bullides.
Feu-vos enrera si us plau, que si no us punxarem com a patates fregides.
Tots – Visca! Molt ben cantat, molt ben ballat!
(Després d’això Les tres Forquilles saluden i marxen de la taula i només queda Na Punxabé com a representant de la seva espècie que es queda dreta al mig de l’escena però a un costat de Mestre Plat).
Mestre Got – Ara, que ningú no “gozi” “pazar-me” al davant! “Zenyorz”, “zenyorez, amic Tallafí i gentil Punxabé, “dezpréz” de “tornar-voz” a demanar “dizculpez” pel rapte involuntari, cal que “uz” digui, en nom de “totz” “elz” “gotz”: beveu aigua, preneu vi, que per això em teniu aquí. I que “vizquin” “elz” “nuviz” i “elz” “zeuz” “convidatz”!
Tots – Hurra!!! Un visca pel brindis de Mestre Got!
(Mestre Got es posa al lloc que li correspon quan es para taula).
Mestre Plat (crida eufòric des del seu lloc estant) – Que consti que aquests “augugis” també us els desitgem els plats!
Tots – Visca, visca, visca!
Els tres Ganivets – Calma, senyors que nosaltres també hi hem de dir la nostra!
Som, som , som els ganivets
vells amics dels esmolets.
Tot ho esbocinem,
us llesquem el pa,
trossegem bistecs,
fins pelem patates cebes i tomates.
Som, som , som el ganivets
vells amics dels esmolets.
(Els tres Ganivets marxen de la taula i només es queda un seu representat: En Tallafí dret al mig de l’escena al costat del Mestre Plat i a poc a poc es va apropant a Na Punxabé fins que finalment es fan un petó)..
Tots (cridant) – Hurra!
Paula – Això sí que és un casament ! I també una sorpresa! Qui ho havia de dir!
(En Tallafí i Na Punxabé es passegen per damunt la taula fent parella)–
I van ser molt feliços
i per damunt la taula
corrien els anissos.
I jo que hi era en vaig tastar tres:
Un era un poc salat,
l’altre era un xic melós
i el darrer massa melat.
Tots – I aquest conte s’ha acabat!!!
(Mentre la Paula ha anat cantant En Tallafí i Na Punxabé s’ha col.locat al seu lloc. La nena ha posat la mà damunt el tovalló plegat que havia estat abandonat en un racó. L’agafa i sense pensar-ho dues vegades el plega com si fos una faixa i el col.loca al costat d’En Tallafí)
Paula – Com que veig que tots els regals han estat per la núvia, aquí hi ha el meu present per al nuvi. Una faixa que el faci anar força mudat!
En Tallafí (incorporant-se) – Gràcies, gràcies…
Tots – Un bravo per la Paula!
Mestre Got (incorporant-se una mica) – Què, Paula , és veritat que és avorrit això de parar taula?
Paula – Ni de bon tros!
Mestre Got – Què bé! Ho heu “zentit”, “Meztre” Plat? Hem “aconzeguit” fer-la canviar d’opinió!
Mestre Plat – Ja ho sabeu, jo “sempge” estic a punt!
Paula – Voleu que us digui com us veig?
Tots – Sí, digues-nos-ho?
Paula – Damunt la taula parada
amb tovalles de setí
i tovallons de brocat,
les culleres són de plata
les forquilles d’or del fi.
Plats i gots són de faïança,
els ganivets tallen fi.
(Cada vegada que la Paula anomena un element, aquest s’incorpora una mica)
Tots – I ara sí: AQUEST CONTE S’HA ACABAT!
FI