Contes poca-soltes. Eren tres

Vivien a la terra dels contents.

Tots tres se la passaven d’allò més bé.

Com si a la vida no hi hagués maldecaps ni males passades.

S’havien proposat de riure una estona cada dia, matí, migdia, tarda o nit.

Semblava que els faltés un bull.

Però no, ells tenien el seny ben agafat.

Només que, per a ells, les rialles eren senyal de bona vida.

Eren tres, tres eren, ni un més ni menys.

Tant si portaven corona com si no, ells contents que contents.

De fet, només en tenien dues i ells eren tres.

Sempre n’hi havia un que no en duia.

I què?

Per corona, ja tenien el coronavirus, què caram!

Què més podien voler?