Contes poca-soltes Dona

Jo no me l’he trobada mai pel carrer.

Me’n recordaria, amb aquest braços que semblen de filferro.

Ara bé, la faldilla em té el cor robat,

Us hi heu fixat? Els puntets blancs li donen un aire molt fi.

I què me’n dieu del rínxol que llueix damunt del cap ?

 I l’estrella que s’aixopluga sota el braç de la seva esquerra (el dret pels qui la mireu de cara) ?

Diu que  la van dibuixar quan anava a comprar tabac (un paquet de Gitanes) . 

D’això fa molt temps, quan fumar (deien) no matava.