Contes poca-soltes Cames Llargues

Soc en Cames Llargues. M’enfilo arreu i res no em fa vertigen.

Tant li fa una ascensió a un maniquí assolint el cim damunt dels collars de la corona (no confongueu amb el coronavirus), com atényer les escales de la casa, però enfilant-se per la barana, no pas pels esglaons, com faria qualsevol de vosaltres.

De què em serviria, sinó, tenir aquestes cames tan llargues? Tot i que la llargada dels braços m’hi ajuda força.

Voleu saber què veig des d’aquí? Doncs…no gaire res, si us he de dir la veritat. I jo que m’hi havia enfilat pensant que tindria una vista excepcional! Si ho sé, no pujo!

Però, calla!,, què és això ? Una formiga! Vosaltres no la podeu veure, és massa xicoteta.

Si veig res més ja us ho faré saber. A reveure!