La nou

Per una closca de nou

Un nou nucli familiar format per una dona i dues filles, la Mireia i l’Ada;  un home i una filla, la  Teresa. La convivència va fent camí no absenta de conflictes. Normal. Fins ara no havien conviscut tots cinc en un mateix espai. L’home, absent sovint de casa per motius de feina, ofereix a les noies  dur alguna cosa “exòtica” d’un dels seus viatges. La Mireia i l’Ada, il·lusionades, es demanen complements de vestir. La Teresa demana simplement …una nou. Per ella, aquesta mena de regal no és cap novetat L’home torna amb la feina feta. Però, però… ja a punt de posar la clau al pany, hi cau:  no ha pensat en la Teresa! Abatut,  s’asseu al replà. La portera troba casualment l’home i li  ofereix el seu ajut.  Ell s’explica i la dona, empàtica, es treu de la butxaca una nou i l’hi don. Ara, l’home, agraint el gest, pot entrar a casa amb la satisfacció d’haver complert tots tres desigs.  

El grup musical que ho peta fa un concert ara i aquí. Cita ineludible per a la Mireia i l’Ada. No pas per la Teresa. Però un cop les germanastres són fora, la noia  decideix  fer-hi cap. Apressada, va a canviar-se de roba. Topa amb la nou. S’enrabia. La rebot per terra. El fruit s’esberla. A la vista, un mostrari de peces de vestir! La Teresa se n’emboteix  una. Surt espitada cap allà. Un noi la mira fixament i exclama: “al·lucino amb el teu girl style!” La Teresa s’excusa “m’ho ha donat una nou”. Ell se’n fot. Ella gira cua, molesta. La meitat d’una closca de nou cau a terra. Ell la cull. La curiositat l’obliga a regirar-ho tot per localitzar la noia. Ho aconsegueix. Les dues mitges closques es segellen mentre els llavis dels dos joves el clouen en un petó immens, incommensurable, de cine!