Els Grimm al ring: El sastre valent o l’art de desempallegar-se d’éssers gegantins
grimm al ring
Contrincants: Germans Grimm, Jonathan Swift
La Redacció – Un personatge curiós, aquest sastre valent. El seu perfil el situa entre el David que es va enfrontar a Goliat i el Gulliver de J. Swift.
Jonathan Swift – Goliat fou un gegant bíblic i la meva obra, una sàtira social, va ser publicada el 1726.
Germans Grimm – El sastre valent és una narració procedent de la tradició oral que nosaltres varem incloure a la nostra col·lecció de contes el 1812, però ben segur que ja havia trescat per la boca i les orelles de la gent des de feia moltíssim temps. Altrament, no l’haurien inclosa.
La Redacció– Potser vos, Swift, us vàreu inspirar una mica en aquesta rondalla per crear el vostre personatge…
Jonhatan Swift – Qui sap…
La Redacció – Però, no fem volar coloms i tornem al nostre sastre que matant set mosques d’un sol cop mostra certes concomitàncies amb Gulliver a Lliliput. I, quan Gulliver coneix els gegants de Brobdingnag recorda la topada del nostre sastre amb els tres gegants de la rondalla que s’acaba amb la mort de tots ells.
Jonhatan Swift – Home, no exagereu! El meu Gulliver no mata ningú, ni a Liliput ni a Brobdingnag.
La Redacció – Ja, però és que vos sou autor d’una novel·la, i aquest gènere no és el mateix que el de la rondalla, un gènere on es poden donar les accions més bèsties.
Germans Grimm – Tanmateix, el sastre valent té una manera d’anorrear els tres gegants més pròpia de la murrieria que pas no d’un fet d’armes.
La Redacció – És que en el rondallari els gegants apareixen sovint amb una personalitat primària magnificats i estupiditzats alhora; l’heroi que s’hi enfronta, petit i feble els venç per l’astúcia i la murrieria.
Germans Grimm – I tant! Per enfrontar-se a aquests personatges grans i babaus no hi ha sinó una solució: fer ús de manya més que de la força, com ja va quedat ben palès en el combat de David contra Goliat.
La Redacció – Podríeu recordar quins són els treballs que va haver de passar el sastre de la rondalla enfrontat als gegants?
Germans Grimm – Amb molt de gust. Primer treball: el gegant convida el sastre a esmicolar una pedrassa fins a treure’n aigua
La Redacció – Doncs, remenant la rondallística catalana trobaríem personatges d’aquest tipus, el petit i eixerit i el gran i babau que se les heuen de manera molt semblant. Un petit (li podem posar de nom Pere Xic) convida al gegantàs (què tal si l’anomenem Pare Tantarantan?) a esclafar una pedra i treure’n suc. El gegant agafa una pedra i l’esmicola, però no aconsegueix res més. En canvi, en Pere Xic fa veure que en pren una (en realitat era un tros de formatge fresc) i no tan sols l’esclafa amb una sola mà sinó que, a més, en treu suc.
Germans Grimm – A la nostra rondalla, també guanya el més petit de l’enfrontament, el sastre.
La Redacció – És que és així com ha de ser!
Germans Grimm – Segon treball: el gegant li prega que llanci una pedra tan o més lluny de com ho fa ell. El resultat es clou a favor del sastre.
La Redacció – Perquè és manyós com en Pere Xic que en pic surt de casa, veu passar un ocellet i se’l posa dins del sarró. Veu el Pare Tantarantan i el convida a tirar pedres. El gegants en cull una i la llança més enllà d’on es pon el sol. En Pere Xic posa la mà dins del sarró i treu l’ocell que tot d’una s’enlaira. El Pare Tantarantan creu que la pedra ha anat tan lluny que no la pot veure.
Germans Grimm – Quin passerell! Això mateix li ocorre al gegant del sastre valent.
La Redacció – Cosa que no ens hauria de sorprendre, oi?
Germans Grimm – Tercer treball: ajudar-lo a arrencar un arbre.
La Redacció – En Pere Xic i el Pare Tantarantan se citen per transportar un arbre. El gegant arrenca un pi i se’l carrega i acaba tot suat i sense alè. En Pere Xic s’asseu damunt les branques del pi i arriba a lloc més fresc que una rosa.
Jonhatan Swift – Comptat i debatut, qui no vulgui pols que no vagi a l’era.
La Redacció – Però si un es troba a l’era sense haver-ho previst, més li val tenir manya que força. O no és així senyors Grimm!
Germans Grimm – Pel que en sabem, podem afirmar que així és.
FI DEL ROUND
Bibliografia
Llibres de contes dels germans Grimm:
Cuentos de Grimm ( 1998) Madrid, Anaya.
Riba, C.; Rackam, A. (1985)Rondalles de Grimm Barcelona, Joventut.
Viedma, J.; Ubberlohde, O. (1985) Cuentos escogidos de los hermanos Grimm Madrid, Gaspar editores.
Jané, A.; JOMA (2007) Les millors rondalles dels germans Grimm Barcelona, Combel.
Daniel, N. Ed. Los cuentos de los hermans Grimm (2012) Colonia, Taschen.
Grimm, J. y G.; Villamuza, N. (2012) Hermanito y hermanita y otros deieciseis cuentos que no están en los libros Madrid, Nordicalibros
Grimm, J. y G.; Acosta, A. (2012) Del enebro Zaragoza, Jekill & Jill
Hidalgo, H. selección; Dumas, O. ilustración; Galvez, P. traducción El señor Korbes y otros cuentos de Grimm (2001) Valencia, Media vaca.
Soler i Amigó, J. (1998) Enciclopèdia de la Fantasia Popular Catalana Barcelona, Barcanova
Versions de la rondalla citades:
ROS, R. (2009) “Coses del Pare Tantarantan i en Pere Xic” dins: Quins uns, els gegants! Barcelona
