Roser Ros

Una mica de mi

Roser Ros i Vilanova (Barcelona 1950)

Soc pedagoga, narradora, escriptora, dramaturga, poeta.

Vaig estudiar Pedagogia a la UB. Durant el meu exili (entr el 1974 i 1977) vaig cursar una Maitrîsse en Sciences de l’Éducation a la Université de Vincennes amb un treball sobre Le bilingüisme des enfants espagnols en France.  Més endavant em vaig doctorar a la Universitat de Barcelona amb la tesi Les rondalles d’animals: el cas del cicle de la guineu i el llop (Premi Flos i Calcat 1997). El 2010 vaig ser premiada pel Consell Nacional de les Arts CoNCA per la meva tasca continuada en la investigació i divulgació dels contes de tradició oral i contemporanis per a tot tipus de públics i contextos. El 2012 vaig obtenir una beca de el Departament de Cultura de la Generalitat per editar el llibre Dona i Folklore juntament amb l’antropòloga Dolors Llopart.

He treballat de mestra durant molts cursos i he format part de l’equip de Rosa Sensat des del 1977 fins els anys noranta. He estat cofundadora de la revista Infància, educar de 0 a 6 anys que edita aquesta associació i també formadora de les Escoles d’Estiu de diferents col·lectius i entitats educatives que treballen per renovació pedagògica, tant des de la geografia catalana com en d’altres indrets.

He impulsat iniciatives culturals sobre narració de viva veu i llibres com MILIUNA, el grup DEVIVAVEU, la Tertúlia de rates, ANIN (Associació de Narradores i narradors) al si de la qual vaig crear i dirigir la revista N. Actualment soc presidenta de Tantàgora i directora de la revista Tantágora. He donat classes a l’Escola de Magisteri Blanquerna (URL). Presideixo també la Fundació Art&paraula.

Sóc narradora professional des dels anys vuitanta. M’adreço a tota mena de públics i explico contes tant del repertori tradicional com del contemporani. Vaig per escoles, biblioteques, museus, festivals de narració, i altres indrets.

Una breu mostra del meu fer:

https://www.youtube.com/watch?v=fEmeJ1ex9PE&feature=youtu.be

He incorporat la música en els següents espectacles per a públic adult: Contes d’animals i d’altres bèsties amb Eduard Iniesta i Conrad Setó; Contes de la bella vella Europa amb Pere Ros (viola de gamba), Marcovaldo contes urbans d’Ítalo Calvino amb Oriol Romaní (clarinet) i Jordi Prats (saxo), Gàbies per a petits animals feliços de Perucho amb Anna Ros (violoncel).

Com a escriptora he versionat contes procedents de la tradició oral publicats a col·leccions que he codirigit amb Teresa Duran, i amb Inongo-vi-Makomé. He treballat per a editorials com La Galera, Onda, Espasa Calpe, Rosa Sensat, Octaedro, Timun Mas, Santillana i Seix i Barral. Escric contes i poemes molts dels quals han estat publicats a la revista el Tatano i Cavall Fort.

Soc membre del l’Assocació d’Escriptors de Llengua Catalana i del Pen  Club.

He creat els següents espectacles literaris per a públic familiar: Un plat pla ple de poesia està, Blaugroc  produïts per Tantàgora) en col·laboració amb Agustí Ros. Paula para la taula, Picaplat, Tocadits (en col·laboració amb Montserrat Soldevila), La gallina ponicana, Contes pitius, Peuitoc, La Quela, adreçats a públic de 0 a 6 anys.

He escrit el conte Paula para la taula amb música de Maria Teresa Giménez, i el text de les cantates L’ofici que més m’agrada, Moguda a la llibroteca amb música de Glòria Garcés, Els timbalers cantata musicada per Gerard Valverde.

He comissariat les següents exposicions sobre temes literaris: Contes de fades (produïda per La Caixa) en col·laboració amb Teresa Duran, Núria Reynés i Rosa Mut. Peter Pan (produïda també per La Caixa) en col·laboració amb Agustí Ros. Tinc un llop a la tauleta de nit (produïda per Tantàgora i Biblioteques de la Generalitat). Qui menja sopes se les pensa totes (produïda per Tantàgora) en col·laboració amb Joma. Contes de Grimm a la catalana (produïda per Tantàgora), Éssers petits fantàstics (produïda per Tantàgora), Tres vegetals…molt femenins (Tantàgora), Dins del bosc (Tantàgora), entre d’altres.

 

He escrit nombrosos articles sobre el fet narratiu, la literatura i la seva importància en l’educació dels infants en múltiples revistes (Infància, Escola Catalana, Cuadernos de  Pedagogía, CLIJ, Faristol, Revista d’Etnografia, Revista Caramella, Revista d’Etnografia, etc.).

He coordinat del volum 7 “La narrativa popular” que forma part de l’obra Tradicionari dirigida per Joan Soler i Amigó publicada per Enciclopèdia Catalana el 2009. He estudiat i difós el repertori etnopoètic per a la petita infància a través de publicacions i espectacles de petit format.

A Tantàgora he dirigit la publicació d’una col·lecció de 5 cds de rondalles de diversa procedència, coordinant les veus de varis narradors i el so de diferents músics. El 2010 vaig rebre el Premi CoNCA per la meva tasca continuada en la recerca i divulgació de les rondalles i els contes contemporanis a tota mena de públics i contextos.

L’any 2021 la Universitat em va atorgar el Dimploma d’Homenatge en el marc de l’Escola d’Estiu qu es celebra a Montserrat.

He estat jurat de diversos premis literaris, l’Helena Jubany, el Premi de Narrativa de Mallorca, el d’ajut a la creació teatral Guill d’Efak, entre d’altres.

 

He creat i dirigit la revista Tantágora Narrativas http://revistatantagora.net/

Em considero una mica poeta.

2010 L’editorial Tantàgora publica Petites històries vegetals. amb il·lustracions de Martha Ros i Se m’han glaçat els somnis. amb il·lustracions de Magalí Homs. El 2020 Matèria sensible amb il·lustracions d’Agustí Ros.

2021 L’editorial Kalandraka hva publicar el meu poemari per a nois i noies “La gent de la meva escala”

Poema de mi

Contemplar el cel de nit al balcó, ran de mar.

 Estrelles en pols escampant-se arreu.

 Sentir-les com lluen damunt de la pell.

 

Ser prou menuda per creure que els

cossos celestes et sotgen

arreu  i ets el seu  objectiu preferit.

 

Duc encara molts punts lluminosos.

al cim de la pell: són estels que banyaven,

de nit, els meus somnis d’infant.