Contes pitius: Cristina
Una nit clara d’estiu
tot jugant dins el jardí
la Cristina sent uns grills
i en voldria agafar uns quants.
Guarda els grills dins d’una capsa
de cartró i un cop tapada
el seu cant s’escampa arreu,
com ressona aquell cric, cric!
Bo i ficada dins del llit,
Cristina no pot dormir
que quan els grills fan soroll
li sembla sentir el seu nom.
“Cris, Cris” diuen a duo,
“Cris, Cris” canten a cànon.
Ella no sap des d’on criden
però l’eixorden a pleret.
La Cristina obre la capsa
no l’importa que els grills fugin,
quin descans serà per a ella
i per les seves orelles!
Però ara, ves!, cap dels insectes
vol sortir d’aquella casa
que hi estan la mar de bé
fins i tot dins de la capsa.
I ja me’n teniu la Cristina
amb dos grills que li passegen
panxa amunt i panxa avall,
fent-li un raig de pessigolles.
A l’estiu, dins la nit clara
tot jugant dins el jardí
la Cristina sent uns grills
prô no en vol caçar ni un.