La nina de l’Angelina

 

 

 

 

 

 

La nina de l’Angelina

tenia unes trenes d’allò més morenes,

tenia un vestit d’allò més lluït,

tot fet de puntes, de puntes i randes;

tenia uns mitjons d’allò més bufons

i unes sabates una mica massa barates

 

I la perdiu se’n riu, de la nina de l’Angelina!

Per què se’n riu , la perdiu?

 

Perquè un dia l’Angelina

li va tallar les trenes

que eren tan morenes,

li va estripar el vestit que era tan lluït,

tot fet de puntes, de puntes i randes;

li va llençar els mitjons que eren tan bufons

i li va mullar les sabates que eren tan barates.

 

I la perdiu ja no se’n riu de la nina de l’Angelina.

Per què no se’n riu, la perdiu?

Perquè un dia l’àvia Flàvia

li va fer unes noves trenes

que eren ben morenes,

la veïna Tina li va fer un vestit que era tot lluït,

tot fet de puntes de puntes i randes i cintes!;

el cosí Martí li va dur uns mitjons

que eren molt bufons

i el botiguer Oleguer li va regalar unes sabates

que ara no eren ni gen ni mica ni gota barates.

 

I la perdiu ja no se’n riu

 

Foto Roser Ros