Accions culturals literàries per a infants: el paper de la mediació
No hi ha res en la ment d’un infant que no es vegi afectat per l’entorn cultural que l’envolta
Vigotski.
Què entenem per acció cultural literària?
Tots coneixem pares i mares, oncles i tietes, avis i educadors de moltes menes que practiquen aquesta art sense ni tan sols ser conscients de les seves habilitats. Tanmateix, les societats, tradicionals o contemporànies, reconeixen l’existència d’una llei d’individus que tenen especialment desenvolupades aquestes habilitats que els fan idonis per amenitzar vetllades explicant acudits, o per difondre els mites de la terra o els costums i creences d’una comunitat; alguns d’aquests poden arribar a convertir en professionals. Ara bé, quan som en el territori de la infància, són els propis infants el més ben situats per valorar fins a quin punt és bo l’art dels adults que exerceixen com a mediadors literàrio-culturals.
La bona recepció està intrínsicament lligada a l’espai i al temps
Durant les tres primers anys de vida els infants es troben en un moment molt intens del seu desenvolupament. Si tenen la sort d’iniciar-se en la literatura gràcies als mediadors del context cultural que els envolta, rebran una colla d’experiències que els marcaran pregonament. Ara bé, el menut en traurà més profit encara si els adults som capaços d’inspirar-li la suficient confiança proporcionant-li un entorn adient per a l’exploració sonora, visual, afectiva, motriu, accions rellevants en aquest període ja que venen motivades per la seva enorme necessitat d’experimentar. Cal preveure un lloc confortable per l’adult acompanyant i també cuidar les condicions objectives dels llocs on exercim aquesta mediació. Entre situar-se a l’espona d’un llit o col·locar-se a una sala polivalent on tot hi cap menys la necessària calidesa per deixar fluir amb èxit una acció cultural, hi ha un veritable ventall de possibilitats.
Dues accions culturals literàries a tall d’exemple
Un adult (en funcions de mediador cultural literari) s’adreça a un grupet d’infants força menuts (de 0 a 3 anys) captant la seva atenció amb quelcom tan aparentment senzill fent anar els dits mentre tal·laraleja amb agilitat el següent diàleg procedent de la tradició oral:
-On són els bous?
-Al corral!
-I què mengen?
-Palla!
-I què beuen?
-Aigua del rierol!
-On són els pollets?
-Al riu!
-I què fan?
-Piu, piu!
Canviem la procedència del repertori i prenem un text nou de trinca, breu però amb les repeticions que fa al cas, ritmat, dit amb una veu que va prenent diferents registres, el narratiu, però també el pur joc sonor.
Aquesta nit hi ha lluna plena.
La menuda no vol fer pipí.
-És que la lluna em veu el cul.
I la lluna, qui ho diria?
I la lluna, qui ho dirà?
Pobra, no sap on mirar…
Aquesta nit hi ha quart minvant.
La menuda no vol fer pipí!
-És que la lluna encara em mira!
I la lluna, qui ho diria?
I la lluna, qui ho dirà?
Pobra, no sap on mirar…
Aquesta nit hi ha lluna cluca.
La menuda no vol fer pipí!!
-És que la lluna no es veu gens!
I la lluna, qui ho diria?
i la lluna, qui ho dirà?
Pobra, voldria brillar…
Aquesta nit hi ha quart creixent.
La menuda no vol fer pipí!!!
-És que la lluna és massa xica…
I la lluna, qui ho diria?
i la lluna, qui ho dirà?
Pobra, no sap què pensar…
Aquesta nit la lluna ha fet el ple.
La menuda ja ha fet el pipí!!!
-És que la lluna el cul m’ha besat!
I la nena, qui no diria?,
i la nena, qui ho dirà?
Feliç, riu que riurà…
(Text de Roser Ros)
Tres preguntes a tall d’epíleg
Quines són les millors eines de l’etnopoeta?
La veu i la mirada, el so i el silenci, el gest i el ritme, la proximitat i la confortabilitat i, esporàdicament, l’ús d’algun objecte per dur a terme l’acció.
I el seu principal objectiu?
Aconseguir de comunicar-se, fer que els menuts connectin visualment i sonora; però també culturalment. La durada i la intensitat d’aquestes connexions té a veure amb l’edat de l’infant i la rica teranyina de relacions que es fila amb l’adult amb qui comparteix l’acció.
Amb quines condicions tècniques cal comptar?
Visibilitat i acústica, confortabilitat, tot respectant les necessitats dels infants que, com a petits exploradors, han de poder ser bressolats a cor què vols, però també han de poder gatejar, fer les seves primeres passes i, si cal, tocar allò de material que ha aparegut durant l’acció literària. I tot, en proximitat amb l’adult acompanyant que ha de saber estar al seu lloc en tot moment.
No demanem res més.
Ni res menys.