Cartografies literàries

Article previst per les VII Jornades Literatura, Territori i Educació de Vic.

Experiències didàctiques en Geografia Literària

Una de les funcions primordials de la literatura és estimular la curiositat dels lectors, oients i/o vidents, amb continguts capaços de mantenir-ne l’atenció, estimular l’intel·lecte, enriquir la imaginació, dotar de sensibilitat artística i entroncar-los amb l’herència cultural rebuda.

Entenem per herència cultural el conjunt de sabers, símbols i valors que homes i dones hem heretat i que, al mateix temps, som capaços de crear i que ens permeten viure en societat i moure’ns-hi amb certa seguretat i força confiança, ja que ens ofereixen unes certeses que es consoliden i ens arrelen any rere any, sense que res ni ningú pugui impedir que se subverteixin, es transformin o caiguin en l’oblit per manca d’utilitat. En efecte, cada nova generació té la tasca irrenunciable de reproduir i alhora recrear l’herència rebuda aportant noves mirades. Transmetre aquests elements culturals i potenciar les capacitats creatives de les noves generacions són els factors que marcaran la qualitat del futur d’una societat que es manifesta en els seus valors ètics i estètics.

I tot això és vàlid tant si parlem de literatura per a grans, com per a mitjans i petits. Una bona educació literària té un paper clau en tot aquest procés.

Volem fer un zoom per fixar la nostra atenció en alguns dels llocs més freqüentats i més significatius de l’argumentari de la literatura, cosa que ens ha permès traçar una mena de cartografia literària. Per començar, hem passejat per boscos i camins, ens hem abeurat a les fonts, ens hem endinsat en pous i hem creuat ponts, (etc.), indrets que allotgen fets ben significatius i propis que es poden trobar en els diferents gèneres literaris (narrativa, llibre àlbum, còmic, poesia, teatre).

Al mateix temps que hi passejàvem, ens hem preguntat si tots aquests indrets tenen la mateixa carta de naturalesa. Hem interpel·lat diferents boscos que apareixen en llibres i relats i hem trobat diferències essencials entre les masses arbòries que presenten llibres com Salvatge d’Emily Hugues editat per Libros del Zorro Rojo o El museu d’en Tronquet Åshild Kanstad Johnseneditat per Nórdica, i el bosc on els perden els germans Ton i Guida o La Caputxeta Vermella. 

I és que tot i que ningú no dubta que el bosc és una formació vegetal i constitueix un ecosistema complex i ric, del bon estat del qual en depèn també la nostra salut i un futur esperançador, no podem ni volem oblidar que el bosc -que forma part intrínseca i essencial del patrimoni immaterial de la humanitat-, constitueix una font d’identitat, de creativitat i de diversitat, expressió genuïna dels principis simbòlics, ètics i estètics de la comunitat que els ha generat.

Gràcies a la lectura atenta, però sense perdre l’esperit experimentador, fill directe i dilecte de l’observació, ens hem atrevit a crear aquestes cartografies literàries i ho hem fet inspirant-nos ens els treballs d’altres exploradors literaris que ens han precedit com Jorge Luis Borges, Ítalo Calvino, Julio Cortázar, Alberto Manguel o Michael Page, Juna Eduardo Cirlot, Jean Chevalier, Hans Biedermann, Bruno Bettelheim.

D’ells hem après que la literatura és plena d’indrets reals, l’existència dels quals és plenament objectivable;  però també que alguns d’aquests indrets han esdevingut simbòlics, representen una idea en sentit figuratiu i per analogia i de manera convencional, són adoptats per una comunitat.

D’entre els espais geogràfics, en el marc del Flic 9. vam internar-nos pel bosc, en la seva dimensió simbòlica i literària. El resultat va ser la creació de la instal·lació

DINS DEL BOSC El bosc simbòlic i literari

D

EL BOSC és una formació vegetal, un ecosistema complex i ric. Cobreix grans àrees de la terra i constitueix un dels aspectes més importants de la biosfera, l’indret on es genera la vida dels éssers vius i on es relacionen gràcies al medi físic que ocupen.  

I

EL BOSC és una forma simbòlica indispensable per a l’evolució cultural de la humanitat. Les primeres famílies humanes que van colonitzar els boscos varen aterrar els roures per plantar una altra varietat d’arbre: l’arbre genealògic i també l’arbre del coneixement.

N

EL BOSC, en l’antiguitat, era el lloc que es creia ple de personatges fantàstics com faunes, nimfes, follets, fades; eren els esperits del bosc que menaven una vida plena i s’organitzaven en comunitats i disposaven de poders que podien ser beneficiosos o podien anar-te a la contra.

S

EL BOSC podia ser l’hàbitat d’esser humans que havien sortit de les soques dels arbres i que no tenien ni tradicions, ni costums; la seva civilització, si en tenien, era completament desconeguda, molt diferent de les comunitats humanes que vivien a les ciutats.

D

EL BOSC és part essencial del patrimoni immaterial de la humanitat font d’identitat, de creativitat i de diversitat. La literatura de tots temps s’ha inspirat en els boscos per expressar principis simbòlics, ètics i estètics de la comunitat que els ha generat.

E

EL BOSC disposa d’espais sense arbres que anomenem clarianes; són com un ull imaginari. També els Cíclops (uns gegants imaginats pels grecs) tenien un sol ull. Podríem dir que els Cíclops són una metàfora del bosc i la seva clariana.

L

EL BOSC és, segons l’Eneida, on Júpiter va expulsar Saturn. Aquest, procedent de l’Olimp, s’hi va encauar en companyia d’altres homes indòcils: per a tots, aquell era un lloc ignot que va ser gestionat a partir de llavors per lleis de nova creació. 

B

EL BOSC és un lloc profà, un indret farcit de secrets, de misteris que ens corprenen: és l’hàbitat dels fugitius (bandits), dels clandestins (refugiats), dels que tenen coses a amagar (assassins), dels expulsats de la comunitat (bruixes).

O

EL BOSC també és una terra d’acollida per a nous inquilins que han de conviure (pacíficament o no) amb els habitants que ja hi vivien: esperits del bosc però també comunitats que havien estat foragitades anteriorment i havien refet la seva vida allà.

S

EL BOSC també pot ser un indret escollit on homes i dones esperen viure-hi en plenitud i en total comunió amb la natura, respectant-la i conreant-la amb respecte i coneixement.

C

EL BOSC mereix que els humans en tinguem cura, doncs del seu bon estat en depèn també la nostra salut i un futur esperançador per als qui ocupem l’àmplia extensió terrestre.

La instal·lació s’acompanya dels següents llibres, per a cada mòdul:

  1. BESTARD, A. Què s’amaga dins del bosc? Cossetània
  2. BAILLY, P. ; FRAIPONT, C. El bosc de les ombres Col El petit pelut
  3. FRAPONT, C; BAILLY, C. Els barrufets i l’arbre d’or Base
  4. GIODANO, Ph. La rondine che voleva vedere l’inverno Lapis
  5. GREEN, I. Bou et les 3 zours L’atelier du poisson soluble
  6. LIONNI, L. Pam a pam Kalandraka
  7. PRÉVOY, F.; FRONTI, V. Wangari Maathai la dona que va plantar milions d’arbres Blume
  8. SALTEN, F. Bambi Thule
  9. UG, Ph. Lutins des bois Les grandes personnes
  10. VAST, E. L’herbier Arbres feuillis d’Europe Memo

Bibliografia:

ROS, R. “El bosc i les literatures”a: Revista Caramella n. 24 Abril-Setembre 2020 p. 28-31