Contes poca-soltes Nines
Dues nines. La de damunt ja la coneixeu, però no pas la de davall. Són mare i filla, per si ho voleu saber. –Jo, la mare vaig viure mitja vida a Bolívia. Però… Read More
Category Archive: Contes poca-soltes
Contes poca-soltes Ninot 1
Salutacions! Encara que sorprengui, soc fill de la nina boliviana només que més granadet. He crescut, m’he fet gran fora de les terres de l’alpiplà, tot i que, com es pot veure, conservo… Read More
Contes poca-soltes Nina
Hola, aquí l’Angelina. Què, no em coneix ningú? La nina de l’Angelina. La de les trenes morenes i el vestit tot fet de puntes, de puntes i randes. La nina de l’Angelina. La… Read More
Contes poca-soltes I jo?
I jo? Ja ho sé, soc un barret, no cap O. Sota el meu casquet puc amagar un munt de lletres, especiament les Os. També puc amagar ombres. I fer-ne! Ningú com jo… Read More
Contes poca-soltes Ombra i O
OMBRA i O. Sembla el títol d’una obra d’art contemporània. Però no, jo no soc sinó una humil ombra que acompanya aquesta lletra. Si la sentíssiu parlar, la O! Jo, que l’acompanyo (sempre… Read More
Contes poca-soltes La Capu
Diuen que hi ha qui no té nom. A mi, què voleu?, el meu m’ha marcat una cosa de no dir. Per ell soc coneguda arreu. Però, d’un temps ençà (no, no és… Read More
Contes poca-soltes Pàjarus
Aquest matí he vist un grup de pàjarus, sis en total. Quatre miraven cap a un costat (per mi, el dret) i dos miraven cap a l’atre costat (per mi, l’esquerre). Durant l’estona… Read More
Contes poca-soltes Cap de flor
Al cap, una flor, i als pulmons, magrana. Estrany, oi? Sí, cap d’hortènsia de l’honorable família de les saxifragàcies. Malgrat l’enrevessat nom del meu llinatge, no faig gens d’olor. Abans d’assecar-se era de… Read More
Contes poca-soltes Bona cacera!
Soc un paraigua. Vermell. Soc molt pla, però escupo l’aigua com qualsevol altre paraigua. La Xesca, que és la meva autora. va dibuixar un llamp terrible i ben negre que queia damunt meu… Read More