Contes poca-soltes A domicili
Serveixo a domicili tota mena de mercaderies. Amb total transparència. En temps de missatgeries a dojo, és un plus de confiança. No tot allò que es transporta es deixa ensenyar. Però el meu… Read More
Serveixo a domicili tota mena de mercaderies. Amb total transparència. En temps de missatgeries a dojo, és un plus de confiança. No tot allò que es transporta es deixa ensenyar. Però el meu… Read More
Una massa de núvols és una nuvolada. Una nuvolada és, doncs, una família numerosa. La volta del cel és el gran llenç que ens fa de casa. Quina sort! Ho sabem, pocs disposen… Read More
Que no falti cada dia una llesca de bon pa. Dins la cistella, en panera, fins ficat a l’infern de la bossa, soc on calgui per matar la gana. Ai uix!, quina expressió… Read More
Soc un bocí floral. Faig olor. M’he originat en una de les moltes tofes verdes i flairoses amb breus taques blanques que passen pels traus de les tanques dels vergers acampats arreu. Al… Read More
Del dret, del revés, del dret, del revés. I així anar fent… Copa aquí, copa allà. Del dret, del revés, del dret, del revés. I així anar fent… Posa-hi aigua, posa-hi vi. Del… Read More
En un racó de la terrassa, aquesta primavera confi(n)ada -no cap altra-, ha fet coses ben poc habituals. Com ara: deixar una llavor dins de les flors que la tempesta ha destronat. Les… Read More
Llibrets, llibrots, llibrassos, llibretxos, llibrius, llibrons, e-llibres, llibrois, llibrells, mireu quin munt de llibres! Un banquet excepcional per als lepismàtids. Ja se sent el seu crit de guerra: -A l’abordatge!
Soc un lepismàtid o peixet de plata, un petit insecte, m’agrada el paper. Jo i els meus companys ens polim els llibres a trossos, a mossos, també els queixalem. Som els lepismàtids, som… Read More
Soc un anell que, per un moment, he estat tret de la capsa on la mestressa em va guardar per preservar-me de les urpes de les garses de tota mena… He insistit molt… Read More