Category Archive: Tocs de verb

Contes poca-soltes I jo?

I jo? Ja ho sé, soc un barret, no cap O. Sota el meu casquet puc amagar un munt de lletres, especiament les Os. També puc amagar ombres. I fer-ne! Ningú com jo… Read More →

Coll de dama

Cap de viola de gamba obra d’una escultora danesa dels anys 30 del segle XX seguint l’estil de Joaquim Tielke, constructor d’aquest instrument el 1699, a Hamburg. Propietat de Pere Ros, músic violagambista..… Read More →

Contes poca-soltes Ombra i O

OMBRA i O. Sembla el títol d’una obra d’art contemporània. Però no, jo no soc sinó una humil ombra que acompanya aquesta lletra. Si la sentíssiu parlar, la O! Jo, que l’acompanyo (sempre… Read More →

Contes poca-soltes La Capu

Diuen que hi ha qui no té nom. A mi, què voleu?, el meu m’ha marcat una cosa de no dir. Per ell soc coneguda arreu. Però, d’un temps ençà (no, no és… Read More →

Contes poca-soltes Pàjarus

Aquest matí he vist un grup de pàjarus, sis en total. Quatre miraven cap a un costat (per mi, el dret) i dos miraven cap a l’atre costat (per mi, l’esquerre). Durant l’estona… Read More →

Contes poca-soltes Cap de flor

Al cap, una flor, i als pulmons, magrana. Estrany, oi? Sí, cap d’hortènsia de l’honorable família de les saxifragàcies. Malgrat l’enrevessat nom del meu llinatge, no faig gens d’olor. Abans d’assecar-se era de… Read More →

Contes poca-soltes Bona cacera!

Soc un paraigua. Vermell. Soc molt pla, però escupo l’aigua com qualsevol altre paraigua. La Xesca, que és la meva autora. va dibuixar un llamp terrible i ben negre que queia damunt meu… Read More →

Contes poca-soltes Cames Llargues

Soc en Cames Llargues. M’enfilo arreu i res no em fa vertigen. Tant li fa una ascensió a un maniquí assolint el cim damunt dels collars de la corona (no confongueu amb el… Read More →

Contes poca-soltes Rata

Es veu ben clar que soc una rata, oi? No he estat mai en una claveguera. No soc un animal qualsevol. Provinc d’un antic llinatge i el meu bressol ha estat el llibre.… Read More →