Els Grimm al ring: el round del poll i la puça
grimm al ring
Contrincants: Jordi Cots, Joan Amades, Sara Llorens, Francesc Maspons i Labrós, Jordi des Racó, Valeri Serra Boldú, Janosch.
Jordi Cots – L’any 1973 l’editorial La Galera va publicar una adaptació del conte del poll i la puça que jo vaig fer.
La Redacció – És una rondalla recollida pels germans Grimm, oi?
Janosch – En puc donar fe.
Jordi Cots – Doncs jo no ho sé del cert. El que si sé és que a casa nostra és prou coneguda gràcies a diferents versions recollides per…
Joan Amades – Mi mateix. Una me la va contar la Matilde Martorell de Barcelona l’any 1918 i la vaig publicar sota el títol de El poll i la puça. L’altra, que vaig titular Altre del poll i la puça, me la va explicar en Josep Colomines de Barcelona l’any 1928.
Francesc Maspons i Labrós – Però abans jo l’havia publicada al meu llibre recull de contes titulat Qüentos populars catalans.
Valeri Serra Boldú – I jo la vaig donar a conèixer al meu recull Rondalles meravelloses.
Sara Llorens – I jo en vaig trobar una versió en vers que me la va explicar Leocàdia Aragonès el 1903 però no va ser publicada fins 100 anys després!
Jordi Cots – Molts mestres de les escoles catalanes varen fer llegir aquesta rondalla versionada per mi als nens i nenes que començaven a endinsar-se en la lectura.
Redacció – I en què consistia la vostra versió, si es pot saber?
Jordi cots – Començava igual que la de l’Amades:
El poll i la puça
passaven farina;
tot passant, passant
la feien fina;
el poll va caure al perol
i la puça es vestí de dol.
Quan va ésser endolada
va anar a dar una passejada.
Però, jo la vaig escurçar i vaig simplificar el llenguatge que era molt ric però massa complex per a primers lectors. Cal dir que el fet que el text fos en vers facilitava la feina de descodificació dels qui comencen a llegir perquè en podien memoritzar els fragments.
Sara Llorens – I esclar! És la funció de les rondalles mnemotècniques.
La Redacció – Sigui com sigui, en vers o en prosa, els estudiosos li varen donar el número 2022 dintre del Catàleg Internacional de Rondalles ATU. Però, ens agradaria saber què va passar després que la puça va ésser endolada.
Jordi Cots – Jo mateix us en faré cinc cèntims:
La puça parla amb un xai que li explica el que ha passat.
El xai ho xerra a una vaca.
La vaca ho diu a un forner.
El forner ho conta a un hortolà.
L’hortolà parla amb una font.
La font ho murmura a una noia.
La noia ho esbomba a sa mare.
El poll i la puça
passaven farina;
tot passant, passant
la feien fina;
el poll va caure al perol
i la puça es vestí de dol.
I aquí, el conte s’ha acabat
Joan Amades – Ep! A la meva versió hi passen altres coses i apareixen més personatges.
La Redacció – Com fa la vostra rondalla?
Joan Amades – En primer lloc, és el poll que es queda vidu. I la notícia s’escampa arreu mitjançant la intervenció de les portes de la casa, dels moixons, d’un arbre, d’un cavall, una font, d’una minyona, d’uns bous, d’un vailet, d’un forner, i, finalment, de tota la gent!
Jordi des Racó – Doncs a mi, la versió em va sortir ben llarga i força diferent de la de l’Amades.
La Redacció – I d’on la vàreu treure, si es pot saber?
Jordi des Racó – Me la’m contà mumare, a més d’altres dones de la família. La vaig titular Es tit i sa tita. Tit és una manera de referir-se al poll (en el meu temps, els infants deien tit a qualsevol animal) i tita és el nom que hom dona a la puça en aquesta rondalla, perquè casa bé amb el nom del poll. Tanmateix, és a les gallines a qui se sol anomenar així.
Germans Grimm – Nosaltres vàrem recollir de llavis dels nostres informants una rondalla com aquesta.
La Redacció – Sí, però no l’hem sabuda trobar a cap dels llibres que en català o castellà que tenim a l’abast.
Janosch – Però com he dit abans, jo puc provar que és veritat. En reescriure els contes de Grimm vaig fer una versió de La puça i el poll que podeu llegir al meu llibre citat a la bibliografia, p. 87 a 89.
La Redacció – És cert! Hem llegit la versió d’en Janosch i podem assegurar que ens ho hem passat d’allò més bé.
FI DEL ROUND
Bibliografia dels contes dels germans Grimm
Cuentos de Grimm ( 1998) Madrid, Anaya.
Riba, C.; Rackam, A. (1985)Rondalles de Grimm Barcelona, Joventut.
Viedma, J.; Ubberlohde, O. (1985) Cuentos escogidos de los hermanos Grimm Madrid, Gaspar editores,
Jané, A.; JOMA (2007) Les millors rondalles dels germans Grimm Barcelona, Combel.
Daniel, N. Ed. Los cuentos de los hermans Grimm (2012) Colonia, Taschen.
Hidalgo, H. selección; Dumas, O. ilustración; Galvez, P. traducción El señor Korbes y otros cuentos de Grimm (2001) Valencia, Media vaca.
Versions de El poll i la puça citades en el text:
Amades, J. (1974) El poll i la puça i Altre del poll i la puça a: Rondallística Barcelona, Selecta, p. 760 a 764.
Cots ,J.; Solé, C. (1973) El poll i la puça Barcelona: La Galera.
Janosch (1990) Janosch explica les contes de Grimm Barcelona: Barcanova.
Llorens, S. (2006) Rondallari de Pineda a cura de Josefina Roma Pineda, Ajuntament de Pineda.
Maspons i Labrós, F. (1885) Qüentos populars catalans
Recó, J des (1985) “Es tit i sa tita” a: Rondaies mallorquines d’en Jordi des Recó Palma, Moll.
Serra Boldú, V. (1982) “El poll i la puça” a: Rondalles meravelloses Barcelona, PAM.
