Contes poca-soltes Cap de flor

Al cap, una flor, i als pulmons, magrana. Estrany, oi?

Sí, cap d’hortènsia de l’honorable família de les saxifragàcies. Malgrat l’enrevessat nom del meu llinatge, no faig gens d’olor. Abans d’assecar-se era de color…ara no recordo si rosat o blavós.

Pulmons de magrana, sí! Globosos i vermellosos com les granes carnoses i translúcides d’aquesta fruita. Si en faltés algun gra, no podria respirar!

Tinc una flaca per les sabates. Per fer-me la foto d’avui he triat les que millor s’acorden amb el color vermellós dels pulmons.

I ara que les tinc posades no m’acabo de decidir. De punteta o de talò?

I és que soc tan delicada…

soc una cap de flor!