Contes poca-soltes Ninot 2
Bones, he trigat una mica a arribar fins aquí. Les normes són es normes i no tenia permís per desplaçar-me.
Em presento: soc el germà del ninot I i de la nina de l’Angelina. De la nostra mare comuna no cal que en parli gaire, és prou coneguda.
El meu germà, home de poques paraules, té un aspecte un poc mironià.
Per contra, a mi, sempre m’han trobat un aire, si és no és, picassià.
Observant les meves fotografies pot semblar que siguem dos individus en un. Un cop que li vaig demanar a la mare si jo tenia un germà bessó, es va posar a riure i no m’ho va pas aclarir.
Que ens trobin aquesta retirada als dos pintors té la seva gràcia, perquè les nostres arrels provenen de molt lluny.
El meu germà, la meva germana i la mare, ens resistim a abandonar el paisatge que ens ha estat transmès.
Saber d’on vens dona molta seguretat.
No és aixì?