Contes poca-soltes Pàjarus

Aquest matí he vist un grup de pàjarus, sis en total. Quatre miraven cap a un costat (per mi, el dret) i dos miraven cap a l’atre costat (per mi, l’esquerre).

Durant l’estona que els he estat observant, no han bellugat ni peu ni cama (cosa gens estranya, perquè no en tenen, oi?). Bé, el que vull dir és que la seva posició tan estàtica m’ha cridat força l’atenció.

Finalment hi he caigut, són ocells de paper maxé!

I jo que em pensava que formaven part de la comparsa ocellística encarregada de vetllar els carrers de la nostra ciutat!

M’hauria agradat tant que aquests sis pàjarus anessin a fer companyia als carrers, passeigs i places urbans! Em pregunto si ens deuen trobar a faltar. Els carrers, no pas el ocells, eh?

Ara que ens tinc fotogtafiats m’he adonat que el pàjaru de més a l’esquerra no té bec. Pobre xicot!

Ja et dic jo que no s’hi val a plànyer-se! Sempre hi ha qui està pitjor.