Contes poca-soltes Bona cacera!
Soc un paraigua. Vermell.
Soc molt pla, però escupo l’aigua com qualsevol altre paraigua.
La Xesca, que és la meva autora. va dibuixar un llamp terrible i ben negre que queia damunt meu i la nena.
Com es pot veure, ella, la nena que s’aixopluga sota meu, està ben tranquil·la. Sap que jo la protegeixo.
Bé, jo i el magnífic barret rosa que s’ha encasquetat.
I què m’en dieu de les sabates verdes de taló que calça? Són d’allò més adients per quan plou.
Si pel camí trobes un cargol, li claves la punta del taló i ja és teu!
Bona cacera!