Contes poca-soltes Poma

Mossegar-me és sa, sí!,sí!

Faig, diuen, passar la set, sí!, sí!

Però per a moltes dones he estat cau de desgràcies, els he emmezinat la vida, els he estroncat l’existència.

Qui es recorda d’Eva?, Qui ha oblidat la Blancaneu?

I què en fem de la bella Helena que provocà una guerra per una poma com jo i una deessa?

Fins i tot hi hagué una reina, diu el conte, que tant va suspirar sota una pomera que acabà infantant una germana meva.

També tenim en Guillem Tell a qui una fruita com jo convertí en heroi. Ell no hi perdé ni bous ni esquelles, malgrat el tràngol passat…

Tres perdedores contra un guanyador: quin resultat tan decebedor, oi?

Soc una fruita amb llums i ombres…I no me’n penedeixo!

I qui no ho vulgui creure que observi la foto que em mostra.