Créixer entre la lectura i la literatura

 

La lectura

La potestat de llegir, ens capacita per a descodificar l’escriptura. Però, és ben cert que per a poder practicar aquesta acció que ens permet viatjar mentalment, cal comptar amb l’ajuda d’algú que ens doni la clau per a poder donar els primers passos pel sovint difícil, i gairebé sempre complex camí de la descodificació i comprensió d’un missatge escrit.

La major part dels individus fem a l’escola els aprenentatges que ens situen dintre de la categoria de població alfabetitzada. I entre aquestes nocions hi ha la d’aprendre a llegir. No obstant això, el grau d’adquisició, o el gust per la lectura – i la de la seva fidel companya, l’escriptura -, és, millor dit, són unes de les habilitats més relacionades amb l’origen cultural de cada nen o nena i, per tant, de les seves famílies.

Per a arribar a dominar la lectura cal recórrer un procés ple de dificultats i durant el seu recorregut es corre el risc de quedar-se a mig camí, fins i tot de voler retrocedir, tan complexes són les etapes a recórrer i tan complicats els obstacles a superar. Per això és bo recordar que mentre dura el període d’aprenentatge dels hàbits lectors, tots, absolutament tots, som susceptibles de convertir-nos en model lector.

A Quan un nen veu llegir

És més que probable que l’infant, en el seu imparable camí per créixer trobi nombroses ocasions per llegir el codi escrit. Llavors, l’escriptura apareix com a vehicle per a la comunicació: un fullet de propaganda permet reconèixer els productes així publicitats; la llista en coses necessàries per a sortir d’excursió amb l’escola es converteix en prova palpable de la necessària comunicació entre la família i l’escola; la confecció de la llista de la compra al costat del pare, una ocasió magnífica per a demostrar la utilitat de l’escriptura i la seva posterior lectura; la contemplació d’un llibre que conté aquest conte tan benvolgut i el lent caminar per les seves il·lustracions al costat de la mare, una prova més que evident del plaer que pot procurar l’acte de llegir, sobre tot quan aquest es practica a l’interior d’una falda adulta cedida amablement per a l’ocasió… …

B S’acosta a la lectura desitjós de dominar-la

El denominador comú de totes aquestes situacions és que la possibilitat de veure llegir a les persones que l’envolten, alimenta i estimula el desig de voler aprendre a llegir.  Si tothom llegeix: els mestres, les mares, els pares, els avis … a l’observar els seus rostres inclinats sobre un llibre, al veure’ls ara somrients, ara seriosos i, de vegades, girant la pàgina amb una atenció tibant, em preguntava: on són? No m’escolten si els parlo, i quan finalment es fixen en mi, sembla que acabin d’arribar d’algun lloc llunyà. Perquè no em deixen anar amb ells? Què contenen els llibres? Quin és el secret que ningú no m’ explica?

L’observació de persones pròximes en plena febre lectora constitueïx el primer pas per a convertir-se en lector però és, sens dubte insuficient. Cal poder comptar amb un adult que, amatent s’ofereix a la descodificació en companyia, capaç donar a entendre i viure que la lectura és una mica difícil al principi, però que ofereix grans plaers.

C I procedeix a la seva adquisició no lluny de l’adult.

Cada vegada que un adult i un infant practiquen conjuntament llargs passejos per les pàgines d’un llibre (desxifrant les seves il·lustracions, regalant-se les orelles amb el text), o es troben immersos compartint i comentant les múltiples imatges que s’hi troben, ens trobem enfront de dues persones que han descobert la força afectiva de la complicitat, i que gaudeixen amb la font de tendresa i aprenentatge que comporta. Però perquè es doni aquesta bucòlica escena, l’adult ha de mostrar una actitud acollidora i pacient, doncs només així el menut desitjarà poder desxifrar al seu torn el codi que desfila davant els seus ulls.

Els adults practiquem formes de llegir veritablement diverses (una ràpida, usada per donar un cop d’ull a la premsa al matí; una altra, més assossegada i lenta que ens permet endinsar-nos en la novel·la escollida o recomanada amb l’única companyia de les imatges suggerides desfilant per la nostra ment de lector; la lectura silenciosa, que pot provocar riallades o el desig la de relectura de textos ja coneguts, la lectura que té per objectiu l’estudi….

Existeix també un elevada diversitat de lectors. Davant tanta pluralitat qui podria prohibir al lector primerenc la llibertat d’observar, copiar i desitjar convertir-se en un d’ells, o l’ocasió de practicar un tipus de lectura distint segons el moment? És clar que això difícilment podrà tenir lloc si no es procura, al que desitja llegir, els instruments necessaris per a poder-ho fer, per a adquirir la necessària i de vegades dolorosa adquisició de l’autonomia lectora.

Posar-se del costat dels llibres i dels nens és actuar com veritables adults No es tracta de parlar ni aquí ni ara sobre el moment més indicat per a començar a llegir, ni de l’edat més recomanable per a iniciar aquest aprenentatge de manera més sistemàtica, ni tampoc de com és el millor mètode per a portar-lo a terme. El que aquí i ara importa deixar molt clar és que sigui el que sigui el corrent pedagògic de l’escola i de la família del lector en potència, hi ha una tasca de la qual els adults no hem de ni podem evadir-nos i que consisteix a tractar els llibres i els infants de tal manera que els primers ocupin un lloc privilegiat i agradable en la vida dels segons.

La lectura té poc que veure amb el simple reconeixement dels signes gràfics, per a després procedir a unir-los. El plaer de llegir és alguna cosa molt distinta. És un itinerari mental que permet endinsar-se en un món que, tot i ser exterior pels seus signes manuscrits o gràfics, és interior pels sentiments, imatges i pensaments que desencadena.

La literatura

 

La literatura (oral o escrita) és, a qualsevol edat, un dels vehicles que ens permet comunicar-nos amb un mateix i /o  amb l’entorn. A les edats primerenques és una eina més per enfortir els lligams entre infants i adults a través del vincle emocional que s’estableix quan es comparteix literatura oral o escrita. Quan un adult llegeix un llibre a un infant i aquest se n’agrada, li plaurà aquest adult, ja que li ha mostrat una cosa agradosa. I si l’adult percep que aquell infant s’ho passa bé quan li explica un llibre, és fàcil que trobi el moment per continuar compartint aquest moments amb ell. D’aquesta manera la comunicació s’enriqueix i creix. L’important, doncs, és que nens i nenes tinguin un adult disposat a acompanyar-los a descobrir els llibres i els seus continguts. Tant l’embolcall com el seu contingut serà sempre molt millor en companyia d’un adult de referència, que acompanya rient, plorant, passant por o somiant.

A l’hora d’escollir els contes o llibres a un infant és important que agradi tant a qui l’ha d’explicar com a qui l’ha de mirar o escoltar. L’adult s’ha  de sentir formant part del triangle amorós constituït per ell mateix, el llibre i l’infant. Si és així, de ben segur que millora la manera de transmetre’l ( explicar, llegir etc.). Un llibre és capaç d’atrapar per molts i diversos motius: per l’argument, per les il·lustracions, per la mida, els colors … o per cap d’aquestes coses. Perquè llegir és, abans que tot, una font de plaer!!!