De la ginebra (Del enebro)

El volum que presento aquest mes, publicat el 2012 en ocasió del 200 aniversari de la publicació del més famós llibre de contes dels germans Grimm,  forma part dels llibres il·lustrats. Està format pel text d’un conte dels germans Grimm no publicat al seu famós recull de contes per infants i per la llar i delicadament il·lustrat per la xilena Alejandra Acosta.

Pel que fa a la part textual, direm que el relat no va ser considerat apte per posar a l’abast de les famílies de la naixent burgesia que, tot i veure amb bons ulls la pràctica de la lectura compartida entre pares i fills, consideraven inacceptable donar a conèixer als més joves de la casa narracions plenes de sang i fetge com aquesta. El llibre, molt ben maquetat, presenta el text en castellà en traducció directa del baix alemany feta per Jesica Aliaga Lavrijsen seguit del text en la seva llengua original reproduït en tipografia gòtica.

L’obra s’incia amb un pròleg a càrrec de l’ornitòleg Francisco Ferrer Lerín; una de les coses que més m’ha agradat és el seu afany per parlar-nos de la ginebra i explicar les conseqüències de menjar-ne les baies; impagable la comparació de l’acte de canibalisme de la madrastra de la rondalla envers el fillastre amb el que va deixar descrit Jaume Roig al seu llibre de les dones i també al macabre barber Sweeney Todd.

Abans d’arribar al conte pròpiament dit, cal llegir la interessant nota escrita per la traductora. Amb els seus comentaris, Aliaga  ens ajuda a descobrir l’interès de certs aspectes del conte, tant per les marques d’oralitat (onomatopeies, repeticions, etc) que conté, com per la seva estructura, pròpia dels relats de procedents de la tradició oral.

Jo afegiria que el conte “Del enebro” comparteix l’inici amb d’altres rondalles. És impossible no sentir una certa familiaritat envers un argument que comença dient: Una dona no podia tenir fills tot i desitjar-ho molt. Un dia pelant una poma es fer un tall al dit i la sang va caure damunt la neu i això li va fer exclamar “tan de bo tingués un fill tan vermell com la sang i tan blanc com la neu!” Durant el setè mes de l’embaràs va ingerir baies de ginebra i va emmalaltir de tal manera que va morir en deslliurar l’infant. La presència de la ginebra fa que el camí de la narració segueix, ara, un sender que li és ben propi.

Pel que fa a la il·lustració diré que és en blanc i negre i grisos usats a la manera dels gravats antics, destacant el color vermell d’alguns elements fonamentals de la narració: la sang (representada per un delicat i verídic fil vermell), la poma, el cor, les baies. la bóta vermella.

El llibre té una sobrecoberta d’allò més delicada que protegeix una coberta ataronjada amb motius vegetals de branques i fulles i un ocell, personatge imprescindible a la rondalla. Unes guardes dobles del mateix color verd grisós que la sobrecoberta permeten arribar a l’interior del llibre. I, per acabar, els editor han volgut sorprendre el lector amb un delicadíssim dibuix que la il·lustradora ens ofereix a mode de taumàtrop (un senzill joc visual que és l’antecedent del cinema).

Autor: Germans Grimm

Il.lustradora: Alejandra Acosta http://boek861.blog.com.es/2011/09/18/alejandra-acosta-collages-11867923/

ISBN: 978-84-938950-4-4

Editorial: Jekill & Jill

Any Edició: 2012