Diu que quan sigui gran. Conte per explicar i cantar
I
QUAN JO ERA PETIT NO PARAVA MAI QUIET,
SEMBLAVA EL CUL D’EN JAUMET,
PER AIXÒ,
EL DIA QUE LA MARE EM VA VEURE ARRAULIT EN UN RACÓ
EM VA PREGUNTAR QUINA UNA ME’N PASSAVA.
LI VAIG CONFESSAR QUE M’AVORRIA COM UNA OSTRA,
FES COSES AMB ELS AMICS!
ÉS QUE TOTS ESTAN OCUPATS FENT…
SI ET CAL GENT ANIREM A BUSCAR ELS TEUS ONCLES I TIES.
NO SÉ SI US HO HAVIA DIT QUE ENTRE UNS I ALTRES FAN 8!
PERÒ JO NO HO SABIA ENCARA…
– COMENÇAREM PER L’ONCLE SERAFÍ
– QUI?
– SI HOME, L’ONCLE SERAFÍ, AQUELL QUE VIU A PUIGCERDÀ I FA DE SABATER.
– COM ANIREM FINS A CASA SEVA?
– AMB L’ONZE.
– ON PARA AQUEST AUTOBÚS?
– ENLLOC I A TOT ARREU: S’AGAFEN ELS PEUS I… EN MARXA!
LA MEVA MARE ESTAVA DE BROMA!
EM VOLIA DUR A CA L’ONCLE CAMINANT?
PERÒ LA MARE JA M’ESPERAVA AL CARRER A PUNT DE MARXA.
– CAMES AJUDEU-ME! CAP PUIGCERDÀ FALTA GENT!
ERA UN CAMÍ LLARG COM UN DIA SENSE PA I, ÉS CLAR, DE TANT CAMINAR, SE’M VAN FER MALBÉ LES SABATES.
– PER AIXÒ NO ENS CAL PATIR. L’ONCLE SERAFÍ HI POSARÀ REMEI!
ÉS EL MILLOR ARREGLA-SABATES DE TOTA LA CONTRADA!
Passa el fil
i torna a passar el fil,
estira, estira, toc, toc toc
que aviat el sabater
la sabata haurà arreglat
LA MARE TENIA RAÓ, L’ONCLE SERAFÍ ERA TOT UN AS POSANT SOLES I TALONS I EM VA DEIXAR LES SABATES COM NOVES.
PERÒ NO PAS ELS PEUS, QUE HAVIEN QUEDAT MASEGATS, DESTROSSATS, FETS XIXINA DESPRÉS D’AQUELL VIATGE.
II
– I SI ANEM A VEURE EN PERE? – VA PROPOSAR LA MARE.
– FET! – VA EXCLAMAR L’ONCLE SERAFÍ ABANDONANT LA SABATERIA..
– QUI ? – VAIG PREGUNTAR JO, ALARMAT.
– EN PERE, L’ONCLE DE PALAFRUGELL.
– NO HI VULL PAS ANAR!
– NO SIGUIS RONDINETA!
– NO, NO I NO! EM FAN MAL ELS PEUS, NO PUC CAMINAR!
– EL NOI TÉ RAÓ! – VA DIR L’ONCLE SERAFÍ – HI ANIREM AMB MOTO!
– JO CONDUEIXO! – VA PUNTUALITZAR LA MARE MENTRE SALTAVA AL SEIENT DEL DAVANT.
L’ONCLE NO VA TENIR MÉS REMEI QUE ANAR AL DARRERA.
A MI EM VAN FER PASSAR AL SIDE CAR.
. CAP AL PORT DE PALAFRUGELL!
L’ONCLE PERE, AIXÍ QUE ENS VA VEURE ENS VA SALUDAR:
Sóc un mariner que porto una gorra
Sóc un mariner que porto una gorra de paper
Sóc un mariner i tinc una pipa;
Sóc un mariner i amb la meva pipa fumo bé
Sóc un mariner i porto bigoti;
Sóc un mariner i amb el meu bigoti et punxaré
PER SI DE CAS NO VAIG PROVAR DE FER-LI CAP PETÓ A AQUELL ONCLE BIGOTUT.
MÉS QUE UN ONCLE, ERA UN LLOP DE MAR!
– ARRIA LA VELA! TOTHOM A BORD! – VA DIR CONVIDANT-NOS A PUJAR A LA SEVA BARCA.
M’HO VAIG PASSAR LA MAR DE BÉ, TANT, QUE NO EM RECORDO DE SI ELS PEUS EM DEIEN MAL O NO.
QUAN VEM ARRIBAR A LA SORRA.
– ARRIA LA VELA! TOTHOM A TERRA! – VA DIR L’ONCLE I ENS VA FER SORTIR DE LA BARCA AMB UN COVE PLE DE PEIX ACABAT DE PESCAR.
III
– QUÈ FAREM AMB TANT DE PEIX?
– SI LI DUEM A LA MANELA?
– BONA PENSADA! – VA EXCLAMAR L’ONCLE PERE SALTANT FORA DE LA BARCA.
MENTRE ELS TRES GERMANS DISCUTÍEN COM ANAR A GIRONA. NINGÚ S’OCUPAVA DE MI.
CADASCÚ TENIA UN PLA PER EXPOSAR, PERÒ A MI NINGÚ NO M’ESCOLTAVA.
FINALMENT ES VA IMPOSAR L’ONCLE PERE: ANIRIEN EN CARRO CONDUINT ELL, ÉS CLAR! DEIA QUE ERA IGUAL QUE MENAR UNA BARCA.
JO ANIRIA AL SEU COSTAT MENTRE L’ONCLE SERAFÍ I LA MARE PASSARIEN AL DARRERA.
DE CAMÍ EM VAIG VOLER INFORMAR SOBRE LA MANELA.
– LA TIA MANELA ÉS LA PEIXATERA MÉS PUNYETERA DE GIRONA I POTSER DEL MÓN SENCER – VA DIR LA MARE.
– LA TIA MANELA ÉS UN PEIX QUE ES PORTA L’OLI – VA RIURE L’ONCLE SERAFÍ.
– A LA TIA MANELA SE LI HAN DE PARAR ELS PEUS – EM VA AVISAR L’ONCLE PERE.
ANAVA A PREGUNTAR-LI EL PERQUÈ, QUAN VAIG SENTIR UNS CRITS.
– GOITA-LA!
– JA LA TENIM AQUÍ!
-ÀNSIA, MANELA!
QUINA ABRAÇADA ES VAN FER ELS QUATRE GERMANS!
JO M’ESPERAVA EN UN RACÓ AMB EL COVE DE PEIX.
QUAN LA TIA EM VA VEURE, VA CÒRRER A PETONEJAR-ME.
– HOLA BUFÓ! – I EM CONVIDÀ A SEURE A TAULA MENTRE DEIA – EN UN TRES I NO RES TASTARÀS EL MILLOR PEIX FREGIT DEL MÓN!
EM VAIG ATIPAR COM UN LLADRE
I QUAN ANAVA A POSAR-ME A LA BOCA EL DARRER PEIX, UNA DONA VA INTENTAR ENTRAR A CASA TOT DIENT:
Peixatera, punyetera
m’has venut es peix pudent.
Si no em tornes sa pesseta
et duré a s’ajuntament.
TOTS CINC ENS VAM POSAR DRETS COM SI TINGUÉSSIM UNA MOLLA AL CUL I VAM APRETAR A CÓRRER, LA TIA MANELA AL DAVANT. AI, LA PUNYETERA!
IV
CORRENT, CORRENT VAM ARRIBAR FINS A LA PARADA DE LA SARFA I SENSE NI TAN SOLS MIRAR LA DESTINACIÓ ENS VAM ENFILAR AL PRIMER AUTO DE LÍNIA QUE VAM TROBAR I VAM DEMANAR CINC BITLLETS PER AL FINAL QUE RESULTAVA SER MASSANET DE CABRENYS.
– PERÒ SI ÉS EL POBLE D’EN FIL·LALICI!
– QUI ÉS EN AQUEST?
– EL NOSTRE GERMÀ! VAN EXCLAMAR TOTS QUATRE ALHORA I LLAVORS EM VAN EXPLICAR QUI ERA, COM ERA I A QUÈ ES DEDICAVA.
EN FIL·LALICI ERA EL GERMÀ MÉS ALT I PRIM DE TOTS, TANT QUE DEIEN SI ERA PARENT D’EN BUFA!
DURANT EL VIATGE, PER DISTREURE’M, LA TIA MANELA, EM CANTAVA LA CANÇÓ DELS FIDEUERS.
Truc, truc, que baixi la pasta,
truc, truc, baixar-la no puc
quan haurà baixat la pasta,
no haurem de fer més truc.
EM VA AGRADAR TANT AQUELLA TONADA QUE NO VAIG PARAR DE CANTAR-LA DURANT TOT EL TRAJECTE. LA GENT QUE VIATJAVA AMB NOSALTRES ES TAPAVA ES ORELLES, PERÒ HI HAVIA DONS NENS I UNA NENA QUE LA CANTAVEN AMB MI. LLÀSTIMA QUE VAN BAIXAR ABANS QUE NOSALTRES!
VEM ANAR A VEURE L’ONCLE FIL·LALICI DIRECTAMENT. L’HOME NO SABIA QUÈ DIR, ESTAVA BLANC COM LA PARET
POTSER NO LI AGRADAVA QUE ANÉSSIM DE GORRA
LLAVORS LA MARE I L’ONCLE SERAFÍ VAN PROPOSAR DE FER UNA FIDEUADA.
A L’ONCLE NO LI VA AGRADAR PERQUPE DEIA QUE TENIA LA NEVERA BUIDA. ENTRE TOTS VAN FER LA LLISTA DE COSES QUE CALIEN PER FER UNA BONA FIDEUADA.
V
L’ONCLE FIL·LALICI ES VA ENFILAR A LA BICI I VA DIR
– ARA TORNO!
– ON VAS?
– A LA BOTIGA DE MESTRE JOAN!
– QUIN JOAN?
– AI VES, EL NOSTRE GERMÀ!
VAJA! ARA RESULTA QUE TENIA UN ONCLE QUE ES DEIA JOAN.
– PERÒ SI VIU A TONA!
– NO HI FA RES! TORNO AMB UN NO RES
– AQUEST FIL·LALICI S’HA TORNAT BOIG!
– QUE CADASCÚ AGAFI UNA BICI! SEGUIM-LO!
– EP! I JO? – A MI SEMPRE SE’M DESCUIDAVEN I JA COMENÇAVA D’’ESTAR-NE TIP!
VAIG FER TOT EL VIATGE ASSEGUT A LA CADIRETA DELS DARRERA DE LA BICI DE LA MARE.
VAIG ACONSEGUIR QUE EL CUL EM FES MOLT DE MAL.
EN SER A TONA NO ENS VA COSTAR GAIRE TROBAR LA BOTIGA.
Déu vos guard , mestre Joan,
gran botiga n’heu parada,
de tupins valencians
i d’olles envernissades
La galandring, dring, dring,
sempre em sembla que la veia,
la galandring, drig,
sempre em sembla que la tinc.
NO M’HO PODIA CREURE! EN AQUELLA BOTIGA NO HI HAVIA NI UNA MALA COSA PER MENJAR! L’ONCLE FIL·LALICI S’HAVIA BEN EQUIVOCAT!
PERÒ L’ONCLE JOAN ESTAVA MOLT ORGULLÓS DEL SEU NEGOCI PERÒ ENCARA HO ESTAVA MÉS QUE NOSLATRES FÓSSIM ALLÀ.
I ENS VA TRACTAR A COS DE REI.
I DAMUNT LA TAULA PARADA AMB TOVALLES DE SETÍ, ELS ONCLES I LES TIES ANAVEN XERRANT, I DE COP ES VAN RECORDAR DELS ONCLES BESSONS, EN GEPET I EN GEPIC
VI
I ELS VA AGAFAR UNA ENYORANÇA TAN GRAN QUE VAN DECIDIR TELEFONAR-LOS PERQUE`ES REUNISSIN AMB ELLS.
A CAVALL VA ARRIBAR L’ONCLE GEPET QUE VENIA DE CENTELLES
I L’ONCLE GEPIC QUE VENIA DE VIC DALT D’UN COTXE
SI L’UN FEIA DE SERRADOR
L’ATRE TREBALLAVA DE FUSTER
SI L’UN CANTAVA
Serra, serra, serrador,
serrarem aquest tió
per damunt, per davall,
per les potes del cavall.
L’ALTRE CANTAVA
Conec un fuster ni jove ni vell
que sap picar claus a cops de martell
Quan passa el ribot poleix els taulons
i fa uns encenalls com tirabuixons.
Només vol serrar si té un bon xerrac
quan ja està llest és que ja ha acabat.
TOTS EN VAN ABRAÇAR I ES VAREN COMPTAR: LA MARE, L’ONCLE SERAFÍ, L’ONCLE PERE, LA TIA MANELA, L’ONCLE FIL·LALICI, L’ONCLE JOAN, L’ONCLE GEPET I L’ONCLE GEPIC. FEIEN VUIT!
-JA HI SOU TOTS1 – VAIG EXCLAMAR JO
– NO! FALTA LA MARIETA, LA MÉS XIQUETA!
VIU A OLOT I FA DE CISTELLERA
VII
LA VAN TELEFONAR I LI VAN DIR QUE PRENGUÉS EL TREN D’OLOT I QUE ALGUNS DELS SEUS GERMANS JA L’ANIRIEN A RECOLLIR A L’ESTACIÓ PER DUR-LA A …….
I MENTRE ELS ONCLES BESSONS L’ANAVEN A RECOLLIR, TOTA LA COMITIVA PRENIA UN HELICÒPTER PER DESPLAÇAR-SE RÀPIDAMENT A….
QUAN LA TIA MÉS XICA VA ARRIBAR, TOTS ELS SEUS GERMANS I GERMANES LA VAN SALUDAR D’AQUESTA MANERA:
Marieta cistellera,
tu que en saps de fer cistells,
me’n faràs una panera
per anar a collir clavells.
LA MEVA TIA ES VA TORNAR VERMELLA COM UN PEBROT I DESPRÉS D’ABRAÇAR A TOTHOM, ELS VA PREGUNTAR LA RAÓ D’HAVER-LA FET ANAR FINS ALLÀ.
LA MEVA MARE VA PRENDRE LA PARAULA:
– ESTIMATS GERMANS I GERMANES: EL MEU NEN S’AVORRIA I HE PENSAT QUE ENTRE TOTS BÉ LI PODRÍEM BOSCAR UNA OCUPACIÓ
VII
– NO CAL QUE US HI ESCARRASSEU – VAIG DIR JO –
SÓC JO QUI US DEMANA SI VOLUE FORMAR PART DE LA MEVA GRAN ORQUESTRA.
Jo voldria ser un gran músic un solista genial.
Tocaré la pandereta i tothom m’aplaudirà Xim, xim , xim.
Jo voldria ser un gran músic un solista genial.
Vull mirar si puc aprendre a tocar molt bé el timbal. Tam, tam, tam
Jo voldria ser un gran músic un solista genial.
Quan sabré tocar la flauta els amics m’admiraran. Fli, fli, fli
Jo voldria ser un gran músic un solista genial.
És millor que toqui el saxo que té el so més afinat. Soc, soc, soc
Jo voldria ser un gran músic un solista genial.
Tocaria la trompeta però no estic per tant tocar.
Jo voldria ser un gran músic un solista genial.
Tots plegats farem l’orquestra, escolteu el girigall.
Il·lustració Torné Esquius
