EL GUILLOT (I EL LLOP) PRENEN LA LLUNA PER UN FORMATGE
Versió resultant de la mescla de dos contes del cicle de la guineu i el llop.
És l’ATU 34 i també un tros del Roman de Renard
Ens trobem en una nit de lluna plena, nit romàntica per exel.lència.
Però…el guillot té molta gana.
Passa prop d’un pou i en veure-hi la lluna plena reflectida la pren per un formatge.
S’acosta per veure-hi millor i en veure la seva imatge reflectida es creu que és la seva dona, la guilla, que dins del pou estant, es disposa a menjar-se el formatge.
La crida i com que no obté cap resposta, decideix baixar pou avall.
Pren la corda que hi havia i tris-tras tris-tras baixa fins al capdavall.
En ser a baix de tot…
– Merda! – exclama – he anat a parar a dins del pou! I aquí no hi ha ni formatge ni dona!
Però decideix, com és costum en els de la seva espècie, no precipitar-se, conservar totes les seves energies per quan convingui i esperar els esdeveniments per sortir d’aquella situació tan galdosa.
Ens trobem en la mateixa nit de lluna plena, nit romàntica per exel.lència
Però…el llop té molta gana.
Passa prop del mateix pou d’abans i en veure-hi la lluna plena reflectida la pren per un formatge.
S’acosta per veure-hi millor i en veure la seva imatge reflectida es creu que és la seva dona, la lloba, que, dins del pou estant, es disposa a menjar-se el formatge.
Mira amb més atenció i veu el guillot. Llavors el llop s’empipa molt perquè es creu que la seva dona, la lloba, és allà dins per passar la nit amb el guillot i compartir el formatge i tot el que convingui.
Crida i obté per tota resposta el convit del guillot: baixa!
El llop no les té totes. Baixar al pou?
Però el llop té gana i no vol quedar exclòs del banquet que, segons tots els indicis, la seva dona i el guillot es disposen a compartir.
Pregunta als de baix com es fa per baixar al pou.
El guillot li diu que prengui el cap de la corda que hi ha al capdamunt, al mateix temps que ell, el guillot pren el cap de corda que hi ha al capdavall.
El llop pren la corda i tris-tras tris-tras baixa fins al capdavall.
Mentre l’un baixava, l’altre pujava.
– Adéu siau i gràcies pel favor! – li diu tot passant el guillot mentre el saluda amb la mà.
– Merda! – exclama el llop– he anat a parar a dins del pou! I aquí no hi ha ni formatge ni dona!
I allí s’està. I, sabeu què, més li val, perquè si el descobreixen morirà d’un joc de garrotades.
A no ser que…
Una nit de lluna plena, algú es trobi amb el ventre ben buit i prengui la lluna per un formatge.
