El rei dels oficis Conte per ser contat i cantat
Il.lustració Torné Esquius
Com el rei de Birondon
Birondona, birondeta,
Com el rei de Birondon
No n’hi ha un altre en tot el món
I es de debò que com el rei del Birondon no n’hi havia una altre en tot el món perquè heu de saber i entendre i entendre i saber que la seva corona era un tortell i el seu ceptre un caramel a mig llepar.
Un dia, el rei de Birondon va tenir una idea cridar el seu pregoner perquè l’anunciés per tot arreu:
Es fa saber a tots els feiners i treballadors que a partir de demà el rei en persona passarà per tot arreu mirant com treballeu. I l’ofici que més li agradi rebrà com a premi, el seu tortell i el seu caramel a mig llepar.
Visca el rei!
Finalment, va arribar el gran dia.
El rei va iniciar el seu passeig i…
Truc-truc, que baixi la pasta,
Truc-truc, baixar-la no puc
Quan haurà baixat la pasta
No haurem de fer més truc, truc – va sentir que cantaven els fideuers.
De bona gana se n’hauria menjat un plat ben ple.
Però, heu vist mai un rei amb la barba plena de fideus?
Camina que caminaràs…
Al cafè dels quatre vents
xocolata, xocolata,
al cafè dels quatre vents,
xocolata i aiguardent –va sentir refilar al venedor de cafè amb llet.
De bona gana s’hauria aturat a beure aigua fresca.
Però heu vist mai un rei sucant els bigotis dins d’un got?
Camina que caminaràs…
Cop per aquí,
cop per allà,
tururururaina,
Cop per aquí,
cop per allà,
tururururà –va veure que picaven els matalassers tot cantant.
Tants matalassos li van fer venir ganes de fer la migdiada.
Però heu vist mai un rei dormint sense llençols de fil?
Camina que caminaràs…
Nyigo, nyigo, nyigo,
calces de paper,
totes les musiques
van pel meu carrer – tocaven els músics.
Aquella moixiganga va fer saltar de content el rei.
Però potser és que el músics no afinaven molt bé o que els núvols anaven plens d’aigua i necessitaven buidar-se, el cert és que …Brrrruuuummmm!!! va començar a ploure!
El xàfec li va mullar les sabates i tots buscant aixopluc sota un portal, el rei va sentir algú que cantava.
.
La nyinyola pica sola
pica sola el sabater
Que quan té la feina feta
per fer festa el dia té
per fer festa el dia té – era el sabater.
Amb quin gust li hauria deixat les sabates perquè les hi adobés.
Però heu vist mai un rei descalç?
El rei va seguir caminant de pressa, de pressa, no es volia mullar més….
No et posis davant de la ventisosa;
no et posis davant
que et vindrà un cadarn.
Gira barret i tomba-l’hi, tomba-l’hi,
tomba-l’hi, tomba-l’hi per baix – era la veu dels barretaires que canvaten mentre feien anar les mans.
El rei hauria donat tot el que tenia per tenir un barret que el tapés.
Però heu vist mai un rei que enlloc de corona dugui barret?
Ja ni ho havia més oficis per visitar i el rei havia de pronunciar el seu veredicte.
A poc a poc, la gent s’anava apropant a la plaça per escoltar les paraules del rei, quan de sobte…
Ara plou,
ara neva,
ara cau pedra,
pedra rodona.
Xim, xim, xim,
visca la bresca,
visca la bresca,
xim, xim, xim,
visca la bresca del torim.
Si el torim no va bé,
posa-hi pega,
posa-hi pega,
si el torim no va bé,
posa-hi pega sabater.
Es va posar a ploure! Quin mullader!
Va caure tanta pluja que tothom va abandonar la plaça de la vila.
Llavors, el rei per impedir que l’aigua li fes malbé el premi dels guanyadors es va menjar el tortell de massapà i el caramel a mig llepar.
Però, ai!, no hi ha pluja ni tempesta que duri tota la vida.
Al cap d’una estona el cel es va aclarir i la pluja va deixar de caure.
I la gent va tornar a la plaça de la vila.
El rei, amb la boca plena de tortell, va dir:
– Benvolguts treballadors i feiners: no puc donar el premi a ningú perquè, ehem, m’acabo de cruspir la recompensa.
En sentir allò els fideuers van abandonar la plaça amb la cua entre cames…
El venedor de cafè amb llet se’n va entornar molt ofès…
Els matalassers van plegar els bastons bo i remugant…
Als músics els van fugir les ganes de fer xerinola…
Al sabater les ganes d’adobar les sabates reials…
Als barretaires les idees per fer més barrets…
En una paraula, tothom va girar-li la cara al rei.
I diuen que després d’aquell dia, el rei no es va atrevir a dur mai més un tortell per corona ni un caramel a mig llepar per ceptre. I també diuen que quan volia dormir tou ell mateix s’arreglava el matalàs. I que quan tenia set mai no esperava que el venedor de cafè amb llet li anés a dur el gotet d’aigua fresca sinó que se’l duia ell mateix de la font. I quan li va caldre dur barret se’l va fer amb les seves pròpies mans. I també se sap que quan volia música, tocava i ballava tot sol.
I a poc a poc la gent va deixar d’anomenar-lo el rei del Birondon i li van posar de nom “El rei dels oficis”.
I conte contat és conte acabat
i tal com el vaig sentir us l’he vingut a dir.
