Els contes de la Bruna: els pèsols
A la Bruna no li agraden els pèsols i per això no en vol menjar.
Quan el seu plat s’omple d’aquelles pilotetes verdes amb un gust estrany i color verd marcià que les persones grans anomenen pèsols, la Bruna posa pany i clau, tanca la boca i es nega a empassar.
El seu pare intenta convèncer-la que n’ha de menjar. Però la Bruna no cedeix.
La mare també prova de fer-li entendre que… Però la Bruna no cedeix.
En Manuel fa tot el possible per ajudar a la seva germana a empassar-se els pèsols. Però la Bruna no cedeix. També col·laboren l’àvia Maria i l’avi Martí i no ho aconsegueixen. A la Bruna no li agraden els pèsols i mai, mai li agradaran.
I així estaven les coses, quan un dia, la Bruna va anar a la biblioteca. Li agradava assistir a l’hora del conte, quan els nens i nenes es converteixen en oients i deixen de xerrar i de passejar per les prestatgeries a la caça i captura de llibres que els agradin per mirar, per llegir.
Durant l’hora del conte, els relats se t’acosten sense necessitat de desplaçar-te, sense que et calgui sortir a buscar-los. Allà s’estan, surten de la boca de la narradora per ficar-se dins les orelles sense ni tan sols demanar-te permís.
Quan la Bruna va tornar a casa, va asseure la nina i el l’ós a les seves cadires i va començar a explicar-los el conte de la princesa del pèsol que acabava d’escoltar. És que no s’ho podia creure! Una boleta verda d’aquelles que ella avorria tant havia aconseguit omplir de morats i macadures el delicat cos d’una princesa de bo de bo!
Afortunadament per a la Bruna, aquella nit no hi havia pèsols per sopar. Però li era ben igual, estava convençuda que el dia que se’n trobés un, l’aixafaria amb la forquilla fins a deixar-lo fet puré. Ecs!
Quan va tornar a la biblioteca, la Bruna va buscar i buscar per entre les prestatgeries fins a trobar un llibre que li parlés de la princesa del pèsol.
D’aleshores ençà, la Bruna sempre demanava que li expliquessin el conte del pèsol que macava princeses.
I es quedava bocabadada veient les il·lustracions del llibre que mostraven la princesa, i l’aspecte del príncep, i es divertia veient aquella pila de matalassos fent equilibris damunt d’un únic pèsol.
Ep, però, i tu?, vas sovint a la biblioteca a escoltar contes?
Coneixes el de la princesa del pèsol?
El va escriure Hans Christian Andersen.
Si encara no el coneixes, ha arribat el moment de demanar a algú que te l’expliqui o de llegir-lo o de buscar algú t’hi ajudi. No t’oblidis de demanar un llibre que tingui boniques il·lustracions, veuràs com passaràs unes bones estones mirant les imatges