Els contes de la Bruna: la son
La Bruna no pot dormir.
Després que el pare i la mare li demanin, l’implorin, li preguin, i finalment li ordenin que s’adormi d’una vegada, la Bruna confessa:
– No pot ser, la meva son se n’ha anat i s’ha perdut a dins de l’edredó.
– Doncs l’anirem a buscar!
El pare i la mare es fiquen a dins de l’edredó i troben:
el xumet de la Bruna quan era petita
el peluix preferit de la Bruna
el bol dels cereals de l’esmorzar
i trossets de son barrejats per tot arreu.
– Son, t’hem vingut a buscar. ¡La Bruna et necessita!
Però la son no respon.
Llavors la mare capgira l’edredó i surt disparat el xumet i l’ós de peluix.
El pare pren amb molt de compte els trossos de son i els ficar dins del bol.
La son mou la cua sense parar, com un ratolí caçat de viu en viu.
Finalment, el pare i la mare tornen amb la son ben ficada dins del bol i… algunes coses més.
Ara, la Bruna por dormir tranquil·la en companyia del seu xumet i del seu peluix preferit.
Que dormis bé, Bruna!
