Els contes de la Bruna: les ombres
Avui la Bruna decideix sortir a passejar a la llum del sol de migdia.
De sobte, li sembla que algú la persegueix.
A la Bruna li sembla que aquest algú ¡està enganxat als seus peus! I ¡és de color, de color, de color… de les ombres!
Però de quin color són les ombres?
Qui fa néixer les ombres?
De què estan fetes les ombres?
Bufff, quantes preguntes!
La Bruna només sap una cosa: té un problema i aquest problema es diu ombra.
Però la Bruna raona: es tracta de la seva pròpia ombra i està feta d’ella mateixa.
A més, la Bruna ha observat que l’ombra sempre està al costat contrari del sol.
Quan la Bruna corre, l’ombra es manté sempre enganxada als seus peus. Esclar, l’ombra camina amb el sol!
Quan la Bruna camina, l’ombra es desplaça amb ella.
Caram!
A la Bruna no li fa cap gràcia dur l’ombra sempre enganxada; la molt covarda, és incapaç de tenir vida pròpia.
La Bruna fa un salt i, quin ensurt!, l’ombra es desenganxa dels seus peus.
Ombra, acosta’t si ets valenta!
Ets més covarda que una gallina!
Però la Bruna no és covarda, això sí que no! i se li acut una idea: jugarà a fer ombres.
La nena està començant a entendre les normes del joc i pensa passar-s’ho la mar de bé en companyia dels seus inseparables companys, la nina i el seu ós de peluix.
Però des de la finestra algú està espiant a la Bruna.
Oh!, qui pot ser?
Vaja, es tracta del pare de la Bruna que li està fent fotos mentre juga a les ombres:
A l’examinar la càmera fotogràfica del pare es poden veure vàries fotos:
- L’ombra de la Bruna al costat de les dels seus companys de jocs (el pare no ha volgut fotografiar els propietaris de les ombres)
- La Bruna obrint un paraigües entre el sol i l’ombra que es projecta al terra.
- La Bruna exposant a la llum del sol papers de cel·lofana de diferents colors
- Ombres de colors diferents (és que la llum del sol ha travessat els papers de colors!)
- La Bruna dibuixant al terra amb guix la silueta de l’ombra de la seva nina. Aquesta vegada l’ombra té color…¡d’ombra!
- La Bruna dibuinxat la silueta de l’ombra de l’ós de peluix.
Ja de nit, el pare ha fet una foto de la Bruna a sota d’un fanal encès. I unes quantes més de la seva ombra. Si la nena s’apropa o s’allunya del punt del llum canvia de mida. Quan més lluny més gran és l’ombra, quan més a prop més petita es fa.
Ja n’hi ha prou, Bruna, a dormir!
Però abans de tancar els ulls, la Bruna es pregunta:
A on anirà la meva ombra mentre jo dormo?
Si vols, pots jugar a les ombres, com la Bruna.
Rellegeix el conte i imita-la.
Veuràs què bé que t’ho passes i, a més, se t’acudirà una pila de coses noves.