Els Grimm al ring: les tres filadores o el fil de la vida

Contrincants: Germans Grimm, Jordi des Recó

La Redacció – Ara explicaré una versió de la rondalla de les tres filadores feta en aquest mateix obrador. Moixoni, que començo!

Devers l’any tirurany i havia una noia que es negava a filar. Sa mare no parava d’escridassar-la, tractant-la de gandula. I vet aquí que un home que passava per allà, estranyat d’aquella cridòria va voler saber-ne la causa. La mare, per dissimular, va assegurar que el motiu no era altre que tenia una filla tan treballadora que tot lo dia se’l passava filant.

L’home va prometre a la noia que es casaria amb ella l’endemà si li demostrava que era tan bona filadora com deien. Podeu comptar quin esborronament li va venir a la pobra en arribar al casalot del desconegut, quan va veure que havia de filar tota una cambra plena de lli en tan sols una nit!

Desesperada com estava, va començar a plorar movent tanta fressa que va cridar l’atenció de tres bones velles que passaven per allí. En saber el motiu del seu disgust, les tres velles li varen dir que elles l’ajudarien a sortir d’aquell mal pas. La seva única condició era…que  les convidés al seu casament!

La noia les va fer passar a la cambra i mentre mirava com treballaven es va adonar que eren tres dones ben estrafolàries: si una brandava un llavi que penjava exageradament, l’altra feia anar d’una banda a l’altra un dit de la mà molt deformat; i per acabar-ho d’adobar, la darrera traginava un dit del peu gran com una cullera.

Acabada la feina, l’home va disposar-ho tot per celebrar el casori convençut que la noia era una filadora experta i ràpida. I tal com havien quedat, les tres filadores varen ser convidades. En veure-les, el nuvi no es va poder estar de preguntar-los perquè tenien el cos tan deformat. Les velletes li varen dir que era a causa d’haver-se passat tantes hores filant, cosa que feu exclamar a l’home: saps què et dic, noia? Que a partir d’ara no filaràs mai més. I la noia va quedar la mar de satisfeta. I tot això és tan cert, com que el que és madur no és verd.

Germans Grimm – A nosaltres ens sembla veure en la protagonista el caràcter d’una noia un poc rebel.

Jordi des Racó – Jo no tinc cap dubte que la mossa era malfeinera del tot, que no li podien fer fer un brot de feina. Jo mateix li vaig donar el nom de Na Mal-filanda.

La Redacció – Però potser tenia raó de voler-se escapolir d’aquesta feina! Qualsevol noia en els nostres temps hauria intentat fer el mateix…

Germans Grimm – En aquell temps, les noies poc treballadores feien de mal casar i la mare de la nostra protagonista no estava per romanços, que massa pobres eren i calia emparentar la noia amb algun jove ben posicionat que garantís el sosteniment de tota la parentela.

Jordi des Racó – Ja ho podeu ben dir! Ai de la noia que desconegués les tasques domèstiques, com filar; era una mostra d’incapacitat per dur el comandament d’una casa i la seva economia domèstica. I sense aquest saber, no hi havia casori.

La Redacció – En el vostre cas, dieu que la mossa es va casar amb el fill de a reina, o sigui que sí que va fer fortuna!

Germans Grimm – En efecte, a nosaltres ens varen dir, i no ens va semblar que calgués canviar-ho, que un dia que la mare escridassava la filla va passar per allà la reina i se la va endur a palau a veure si era veritat allò que li havia dit la dona, que per treure-se-la del damunt explicant que sa filla era d’allò més treballadora.

Jordi des Racó – Ca barret! És molt més sucós el que jo vaig deixar escrit.

La Redacció – I què era, si es pot saber?

Jordi des Racó – Doncs que un ric hisendat, l’amo d’una possessió, va ullar la noia mentre eren al ball i se’n va agradar i en anar-la a demanar, la mare, veient en aquell home la possibilitat de sortir de la pobresa, li va vendre la noia com si fos la més treballadora del món.

La Redacció – Be, vaja, sigui reina o bé pretendent, el que no canvia és la mà de mentides que es va saber inventar la dona amb la finalitat de col·locar la seva filla. I el resultat va ser el mateix: la noia es va trobar que havia de filar una quantitat de lli impossible. Però Fortuna la va ajudar.

Germans Grimm – Sí, tres filadores que la varen salvar d’aquell mal pas.

Jordi des Racó –No! A mi l’Antònia Capmany de Pollença, que és qui em va explicar aquesta rondalla, em va fer creure que era una fada la qui li va fer la feina bruta.

La Redacció – Filadores o fada, tant li fa. Comptat i debatut, ambdós personatges tenen un avantpassat comú: les Parques que teixeixen el fil de la vida. És o no cert que gràcies a la intervenció d’aquelles dones la noia va salvar la pell?

Germans Grimm – Afirmatiu. Tant és així que es va casar amb el fill de la reina i no va haver de filar mai més.

La Redacció – I vos, Jordi des Recó què hi dieu?

Jordi des Recó – Que sí, però…

La Redacció – Però què?

Jordi des Recó – Que la noia va mentir i les mentides sempre acaben essent descobertes.

La Redacció – També vos vàreu mentir sobre el final de la rondalla.

Jordi des Recó – Bé, jo no ho qualificaria de mentida. Diria que es tracta de la meva versió dels fets…

La Redacció – I no ens en faríeu cinc cèntims?

Jordi des Recó – No em ve gens de gust, que jo só malgeniüt. Aneu-ho a buscar al llibre que de ben segur haureu recomanat a la bibliografia, ves!

La Redacció – Per la resposta que feu veig que no us fa massa gràcia que en Grimalt i en Guiscafré hagin estudiat i mostrat les notes guardades en els vostres quaderns.

Jordi des Recó – Bé, no s’hi val a criticar-me. Jo vaig ser un home del meu temps, què voleu?

La Redacció – I clergue! Sort que na Caterina Valriu, bona coneixedora de la rondallística, va fer una molt bona versió de la rondalla i que figura a la bibliografia amb el títol de Les tres filadores.

FI DEL ROUND

 

 

Bibliografia

Llibres de contes dels germans Grimm:

 

Cuentos de Grimm ( 1998) Madrid, Anaya.

 

Riba, C.; Rackam, A. (1985)Rondalles de Grimm Barcelona, Joventut.

 

Viedma, J.; Ubberlohde, O. (1985) Cuentos escogidos de los hermanos Grimm Madrid, Gaspar editores.

 

Jané, A.; JOMA (2007) Les millors rondalles dels germans Grimm Barcelona, Combel.

 

Daniel, N. Ed. Los cuentos de los hermans Grimm (2012) Colonia, Taschen.

 

Hidalgo, H. selección; Dumas, O. ilustración; Galvez, P. traducción El señor Korbes y otros cuentos de Grimm (2001) Valencia, Media vaca.

 

 

Versions de la rondalla citades:

Racó, J. des (2001) “Na Mal-filanda” a Aplec de Rondaies mallorquines d’en Jordi des Racó. Edició a cura de Josep A. Grimalt i Jaume Guiscafré,  vol. 3, p. 471 a 480.

 

Viedma, J.; Ubberlohde, O. (1985) “Las tres hilanderas” a: Cuentos escogidos de los hermanos Grimm Madrid, Gaspar editores, p. 1 a 4.

Valriu, C. (1995) Les tres filadores Barcelona: La Galera, col. El Sac