Els meus 7 ocells
Set ocells tinc jo ben meus, que em visiten a gratcient tot al llarg de la setmana.
1
El meu ocell dels dilluns
malda per fer-se agradós
perquè estrena la setmana.
Amb el seu petit cosset
gasta un aire poc solemne;
és humil, no gens vistós.
Té el color del gos com fuig
i si et fita fix amb ull
color plomís de vesprada,
sembla que et vulgui anunciar
“he encalçat pel bec el cuc
que em servirà de brenar”.
2
Amb aire covat passeja,
el meu ocell dels dimarts
amb la color que no enganya.
Esborrifades les plomes,
les ales de mal caient,
a la gorja un toc taronja.
Amb la mirada esmortida
i el posat impertinent
us farà sentir culpables
pel tros de cuc verd pansit
que amb immens treballs i penes
ha caçat entre el no res.
3
Ja hem arribat al terç dia
i ve la següent visita:
l’emplomallat dels dimecres.
Sembla que porta gana,
du les plomes apegades
(arreu impera el llangor)
sembla que m’interrogui
¿on podria trobar teca?
Li dic de gratar per terra
a consciència que amb el bec
forat faria, prô ai las!
és inútil, no pot pas.
4
El meu ocell dels dijous
és, ben bé, l’ocell del mig.
Blau el ventre, el capet blau,
i al voltant del bec llargut
fins hi té un puntet ben blau.
Picoteja bon granís
de suculència a desdir.
Si ara arrenqués el vol
aquest moixonet blavís
on trobaria aliment
que amb el seu sabor tan viu
li calmés gana i desig?
5
Amb la panxa arrodonida
i el bec carregat de teca
és, sens dubte, el dels divendres
l’ocell espitxat que canta
escampant arreu la nova
a tothom qui se l’escolta:
“Ja és aquí, no falta gaire,
el final de la setmana.
Ànsia, que arriba la gresca!”
Saltironant amb les potes
i fent molinet amb les ales
res no espanta a aquest alat.
6
“Si el divendres tot s’ho gasta
en fer gresca en to major,
què quedarà pel dissabte?”
es plany l’ocell dissabtós.
Malgrat tot, no plega veles.
Branda un bri florit al bec
com qui du la falç al puny.
Aixecant els peus de terra
desplega el seu cos alat
i escampa pel pany del cel
amb una gran alegria
que demà arriba el repòs.
7
Aquest ocell diumenger,
és un barbamec de mena,
altiu com un gallaret.
No sobrevola sembrats
ni conreus de baixa estofa,
que presum de cap cofat
i oripells de molt mudar,
prefereix seure al sofà
i com si res, esperar.
Es creu que és tot un senyor,
i no sap que el seu regnat
té la durada d’un dia!