Festa major

 

En una vila petita

situada a la Terra Alta

s’hi celebra el mes d’agost

una gran festa major.

 

Vet aquí que vers l’any tretze

un minyó va capturar

amb els ulls esbatanats

un soroll eixordador.

 

Les campanes de la vila

anunciaven a per tot

que la festa ja és al poble

i tothom hi és convidat

 

Galing galong

Galing galong

Les campanes de la vila

Toquen a festa

I fan ning nong

 

Qui les mena? Un mecanisme

Qui l’orquestra? Aquell qui mana, sigui alcalde o bé rector

Qui se’n riu? La perdiu, tan si plora com si riu.

 

El minyó s’hi fixa i sent:

 

Sona que trona

Da-li un toc de més

Repica un retoc

Retoca el repic

 

I veu com giren cap amunt i com giren cap avall.

Ves en compte criatura que això no ho para ni déu!

 

Retoca el repic

Repica un retoc

Da-li un toc de més

Sona que trona

 

I després de molt mirar

l’espectacle amb ull sorrut

i pensar i comparar els fets

amb  allò que ell ja sabia,

 

el noi va concloure content

que allò que estava veient

era que les campanes

en el seu vol embogit

 

feien, ai ves, tombarelles

si fa no fa, com les d’ell

quan posant el cap a terra

i alçant amunt el darrere

 

rodolava sens parar.

Tot plegat què té d’estrany?

 

 

Creative commons