Festa major
En una vila petita
situada a la Terra Alta
s’hi celebra el mes d’agost
una gran festa major.
Vet aquí que vers l’any tretze
un minyó va capturar
amb els ulls esbatanats
un soroll eixordador.
Les campanes de la vila
anunciaven a per tot
que la festa ja és al poble
i tothom hi és convidat
Galing galong
Galing galong
Les campanes de la vila
Toquen a festa
I fan ning nong
Qui les mena? Un mecanisme
Qui l’orquestra? Aquell qui mana, sigui alcalde o bé rector
Qui se’n riu? La perdiu, tan si plora com si riu.
El minyó s’hi fixa i sent:
Sona que trona
Da-li un toc de més
Repica un retoc
Retoca el repic
I veu com giren cap amunt i com giren cap avall.
Ves en compte criatura que això no ho para ni déu!
Retoca el repic
Repica un retoc
Da-li un toc de més
Sona que trona
I després de molt mirar
l’espectacle amb ull sorrut
i pensar i comparar els fets
amb allò que ell ja sabia,
el noi va concloure content
que allò que estava veient
era que les campanes
en el seu vol embogit
feien, ai ves, tombarelles
si fa no fa, com les d’ell
quan posant el cap a terra
i alçant amunt el darrere
rodolava sens parar.
Tot plegat què té d’estrany?