La tauleta de nit
Un aeroport d’arribada i sortida de llibres on à es dipositen els que es llegeixen de nit.
Qui els tria?
El propi lector.
Però el mediador pot recomanar, com qui no vol la cosa, quin o quins llibres deixar a l’aeroport.
L’aeroport en cap és la tauleta de nit dels infants.
El dels adults és el secundari.
Ell llibres es poden dipositar a qualsevol hora.
Quan un va a dormir s’hi troba petites grans sorpreses.
Els llibres poden anar acompanyats de petits comentaris escrits o de dibuixos damunt d’un punt de llibre, un cull de paper, d’una pàgina.
El llibre que era damunt la taula potser cal acabar-lo de llegir compartidament i ara cal decidir què se’n fa:
Es posa sota el coixí?
Damunt la lleixa?
A la tauleta de nit?
Es trasllada de tauleta?
Hi ha molt de rebombori al voltant de l’aeroport, moltes arribades i sortides a l’aeroport principal i al secundari.
Un llibre pot donar peu a un munt d’històries: qui el comprà, què ens recorda, quina és la pàgina preferida, qui en llegirà un fragment, a qui el voldríem cedir (per una estona, per sempre…), etc.
En definitiva, passa a formar part de la memòria lectora.