La Terra, ai la Terra!
– Mirall, mirallet, com em veus? – pregunta la Terra al seu fidel servidor una vegada cada segle.
– Magnífica! – respon aquest -.Veig com les pluges i la neu hidraten la vostra pell periòdicament.
– M’agrada la humitat!
– La vegetació de les selves i els boscos donen frondositat a la vostra cabellera – informa el mirall.
– M’escauen els cabells llargs!
– Els trons i llamps us ofereixen la seva música celestial – continua dient el fidel servidor.
– Adoro el sarau i la música forta!
– Els rius mantenen la regularitat del vostre pols – segueix recitant el mirall.
– Sí! La seva aigua circula per les meves venes i en dóna vida!
– Els mars us acaronen, les glaceres us fan l’ullet amb la seva lluïssor – conclou el seu informant.
– Així m’agrada, mirallet – li diu agraïda la Terra tota satisfeta.
Després, el desa. I així de segle en segle!
– Mirall, mirallet, com em veus? – pregunta la Terra al tombant del segle XXI.
– Ai, Senyora, us esteu degradant! Algú us desforesta, perdeu aigua, alguns animals i plantes se us moren, cada cop és més difícil conrear-vos. Els homes i les dones, els vostres habitants es barallen, us maltracten, s’estafen… La situació és… insostenible! El vostre estat és greu!
– Tan malament em veus?
– I tant! D’entrada, us trobo molt seca
– És clar! Fa dies que Frau Holle no espolsa el seu coixí damunt meu i no neva!
Ni Sant Pere es recorda de bellugar els mobles del cel i per això no trona.
I tampoc el núvols ploren llàgrimes de pluja per amorosir-me la pell. Els rius estan secs…
– Malauradament, això no és tot. Us veig molt… calba, sense la protecció de la vostra cabellera.
– Qui ha aniquilat boscos i selves? – es lamenta la Terra.
– Senyora! Les glaceres dels vostres casquets polars es fonen de calor.
– Maledicció! Qui ha gosat? – s’exclama la Terra.
– Homes i dones us omplen de brutícia.
– Però, per què? Per què? – pregunta la Terra preocupada –. Per què els humans es comporten amb tanta indignitat?
– Prepareu-vos per morir! –
-Caram! – esclafeix la Terra veient que va de debò.
-Tens raó! Em sento derrotada, abatuda. Adéu!!!!
Però atenció, escolteu, observeu!
Hi ha gent que es mostra indiferent. Semblen cecs davant dels mals que afecten la pell del planeta que els acull sol·lícit com una mare; semblen sords enfront dels informes que dia sí i dia també els arriben per diferents vies; es mostren immutables, insensibles a tot.
D’altres, en canvi, escolten el missatge. Tot d’una reaccionen es disposen a ocupar-se de la Terra on viuen, posen en marxa accions per pal·liar els efectes de seva degradació. S’organitzen, es reparteixen la feina. Hi ha molt per fer! Cal recaptar gent! Ben aviat apareixen grups que comencen a treballar per aconseguir millorar la salut de la Terra.
Voleu saber què fan?
- Protegeixen els espais lliures i la biodiversitat i reballen perquè s’ampliï el verd de la ciutat.
- Defensen que la ciutat sigui compacta i diversa, amb un espai públic de qualitat.
- Fan del carrer un entorn acollidor tot millorant la mobilitat.
- Procuren que la ciutat sigui saludable.
- Preserven els recursos naturals i promouen l’ús dels renovables.
- Redueixen els residus i fomenten la reutilització i el reciclatge.
- Encoratgen la participació i fomenten la cohesió social.
- Potencien activitats econòmiques que incorporen criteris de sostenibilitat.
- Promouen la cultural de la sostenibilitat mitjançant l’educació ambiental.
- Redueixen els impactes negatius de la ciutat sobre el planeta i promouen la cooperació internacional.
En definitiva, feines que haurien de permetre que la propera vegada que la Terra pregunti:
– Mirall, mirallet, com em veus?
El seu fidel servidor li pugui respondre:
– Senyora, esteu magnífica.
I tot això abans d’un segle!
Depèn de tots nosaltres que així sigui.