L’ús de la poesia breu a l’escola: una experiència al barri del Besòs de Barcelona. La Ideoteca
A la pàgina web del Departament d’Ensenyament de la Generalitat es pot llegir, entre d’altres afirmacions, que la lectura és un instrument fonamental en el procés de coneixement i de maduració personal dels nois i noies. Les bones lectures poden deixar empremta, desperten aficions i interessos nous, eduquen la sensibilitat, faciliten el desenvolupament de la fantasia i de la creativitat, ens proporcionen nous coneixements… D’altra banda, els bons lectors acostumen a ser bons estudiants, mostren més disposició a atendre les explicacions, es concentren més, augmenten la capacitat de retenir i memoritzar, i comprenen i assimilen amb rapidesa els conceptes nous.
Des de Tantàgora no tenim cap dubte que el que s’afirma en aquest escrit és ben cert. I no tan sols ho pensem sinó que així ho practiquem. Durant el primer trimestre del curs 2012-2013 hem posat en marxa el projecte IDEOTECA subvencionat per La Fundació La Caixa i en el marc del Pla Educatiu d’Entorn del Besòs en el qual han estat inclosos nois i noies de primer d’ESO de quatre Centres Educatius del barri.
El projecte IDEOTECA s’ha desenvolupat al llarg de cinc sessions de dues hores de durada amb una periodicitat setmanal els mesos de novembre i desembre del curs actual. L’objectiu, incitar als alumnes a la descoberta del barri a través de la literatura i la plàstica. El treball havia de concloure amb la confecció d’una revista per a cada membre del grup classe que recollís aspectes del seu entorn. HUMANOTECA, OBJECTOTECA, ESCRIPTOTECA, ITINERAROTECA són els noms de cadascuna de les publicacions, la característica de les quals és no tenir un format convencional.
És treballant amb ells que hem pogut comprovar que una de les maneres de fomentar el gust per la lectura entre aquests nois i noies ha estat endinsar-los pels camins de la poesia. I un bon recurs ens l’ha proporcionat els poemes breus, de versos curts i essencialment sonors. La selecció de textos poètics escrits no ha de presentar dificultats aparents per no espantar els lectors poc disposats a llegir llarg.
Vegem una mostra de la tasca realitzada amb el grup encarregat de la ITINERAROTECA (un col·lectiu format per 12 noies i nois de primer d’ESO de l’IES Barri Besòs de Barcelona amb els quals hem treballat agrupant-los de 6 en 6. La proposta s’inicia a partir del fragment del poema Beuen vermut de Jordi Sarsanedas:
Ni sé on sóc
quan es fa fosc
passejo sol
per la ciutat.
Per un grup d’usuaris d’uns 11 anys, poc avesat a parlar el català (malgrat els anys d’escolarització en aquesta llengua), aquests quatre versos tenen paranys de pronúncia que es poden resoldre convidant-los a recitar el poema. Una primera lectura és suficient per donar confiança al grup, el poema és breu i no presenta grans dificultats de comprensió.
El primer vers es pot dir jugant a posar la síl·laba tònica a diferents indrets i tot fent aquests experiments hom s’adona de com condiciona el ritme la col·locació d’aquest accent.
En el segon vers apareix una dificultat de pronúncia: la paraula FOSC sovint acaba essent dita com a FOCS (provocant un canvi de sentit evident on hi té molt a veure el tipus de vocal O que s’utilitzi).
El tercer i quart vers s’inicien amb una magnífica P els confereix una meravellosa sonoritat que es fa més evident si no s’oblida la T de la paraula final.
Arribats a aquest punt, el poema s’ha memoritzat sense voler, i tothom està ja en disposició de recitar-lo sense recórrer al paper, cosa que permet una major mobilitat de moviments.
És l’hora de caminar el poema, una passa per síl·laba, una velocitat creixent o canviant mesurada per tic-tac implacable del metrònom. Un posar diferents pals rítmics a la recitació picant de mans. D’aquí a cantar el poema hi ha una passa que sovint és fàcilment franquejada. El grup ha agafat confiança. Han perdut la por. El joc acaba tot just de començar.
El grup ha viscut durant unes estones immers en el gust per la lectura i la recitació, havent iniciat el trajecte amb un dels gèneres més aparentment inhòspits de la literatura, la poesia.
Els seus professors afirmen que durant l’experiència (cinc setmanes de durada) aquests nois i noies s’han apropat a la biblioteca de l’institut sense por, amb ganes de seguir sentint el recentment descobert gust per la lectura i l’escriptura.
