Contes pitius: Miranius
Miranius està enfadada
i surt de casa fent petar
ben fort la porta de fora.
-Miranius, què fas, on vas?
Miranius no diu ni piu,
dissimula, té el geni viu.
L’àvia que ho veu demana prest
ajut al vent que arriba aviat.
–Torna a casa, criatura,
Miranius, – la crida el vent -,
que no veus que l’àvia et busca
de llevant fins a ponent?
Miranius no diu ni un mot,
gira el cap i tururut!
L’àvia ho veu i es basqueja
per trobar una solució.
-Vent, ventet, ben de presset
a cal núvol hem d’anar! -.
I ja me’ls teniu tots dos
fent visita a les alçades.
-No patiu, ja hi aniré,
ben aviat us la duré -,
i alça el vol majestuós
segur de sortir victoriós.
-Arri, arri, Miranius –
xiuxiueja el nuvolet.
-Arri, arri, de presset -,
li recita baix, baixet
-que anirem a Sant Benet.
Ara un peu, ara un piu
i ja som a Vilopriu.
La Miranius ja és aquí!
L’Àvia n’està molt contenta.
El vent no entén res de res.
El núvol se’n va fent l’ullet
Tot plegat, ja s’ha acabat!