Contes poca-soltes Panorama
Hi ha panorames i panorames. Aquest és molt urbà. Molt casolà. Part de fora mostra molta casa, molts edificis, terrasses, teulats. I alguna antena. Part de dins ensenya molt de llibre, qualque llum… Read More
Hi ha panorames i panorames. Aquest és molt urbà. Molt casolà. Part de fora mostra molta casa, molts edificis, terrasses, teulats. I alguna antena. Part de dins ensenya molt de llibre, qualque llum… Read More
Com llança la canya el pescadoret! Què voldrà pescar? El pescadoret que pesqui allò que vol pescar, un bon pescadoret serà. Sí, esclar! Però que voldrà pescar? Doncs…el pescadoret que pesqui allò que… Read More
La història va anar així: Un ésser humà, ben arrepapat a la butaca de la terrassa de casa seva, es preguntava cavil·lós: -Podria qualificar els núvols que veig des d’aquí de terrassencs? Un… Read More
Ahà! Aquesta fruitera plena és un homenatge molt domèstic a l’explosiva Carmen Miranda! pomes, plàtans, tarongesplàtans, taronges, pomestaronges, pomes plàtans Un plat ple de fruita a la cuina, a taula, o a qualsevol… Read More
El color blau segons com, se’n va cap al lila; segons com, tira a verd. La foto mostra el blau del gerro i el verd de les fulles. Bambú i heura s’avenen prou… Read More
Gall de piano. Damunt el teclat neixo. Aquí creixo, aquí em multiplico. negra negra negra negra negrablanca blanca blanca blanca blanca blanca blanca Les tecles blanques i les… Read More
negra negra negra negra negrablanca blanca blanca blanca blanca blanca blanca Ras i curt! Aquesta és la lectura d’un fragment del teclat del piano quan encara ningú… Read More
Un matí del mes de maig de la finestra estant sense solta ni volta el cric, cric, cric d’un grill urbà, va, i forada el cel silent. Agraeixo el seu detall:… Read More