Al cap, una flor, i als pulmons, magrana. Estrany, oi? Sí, cap d’hortènsia de l’honorable família de les saxifragàcies. Malgrat l’enrevessat nom del meu llinatge, no faig gens d’olor. Abans d’assecar-se era de… Read More →

Soc un paraigua. Vermell. Soc molt pla, però escupo l’aigua com qualsevol altre paraigua. La Xesca, que és la meva autora. va dibuixar un llamp terrible i ben negre que queia damunt meu… Read More →

Soc en Cames Llargues. M’enfilo arreu i res no em fa vertigen. Tant li fa una ascensió a un maniquí assolint el cim damunt dels collars de la corona (no confongueu amb el… Read More →

Es veu ben clar que soc una rata, oi? No he estat mai en una claveguera. No soc un animal qualsevol. Provinc d’un antic llinatge i el meu bressol ha estat el llibre.… Read More →

Soc una llagosta esportiva. Aprofito qualsevol lloc per mantenir-me en forma. Ara mateix, estic passant una temporada dins d’una casa, on m’he confinat voluntàriament per acompanyar els seus estadants. Aquí on se’m veu,… Read More →

Avui hi havia no una, sinó dues mosques al quarto de bany. M’hi he apropat amb subtilesa, sense fer soroll. Si difícil és enganyar una mosca, imagineu què és enganyar-ne dues! Però ho… Read More →