Els Grimm al ring: el round de la Caputxeta
grimm al ring
Els contrincants: Perrault, Grimm, Roalh Dalh, Bruno Munari, Gianni Rodari, Janosch, Carmen Martín Gayte, Antonio Rodríguez Almodóvar, Italo Calvino, Yvonne Verdier.
Perrault – Deixeu-me dir quelcom de molt important: jo vaig ser qui, a finals del segle XVII, va batejar amb el nom de Caputxeta Vermella la protagonista de la rondalla que he de dir que ja s’explicava molt abans que jo la posés per escrit.
Grimm – Sí, però el vostre final era terriblement moralitzant (on s’és vist castigar una nena amb la pena de mort per haver-se arriscat a parlar amb un desconegut?). Tant és així que, dos segles més tard, els nostres informants ens explicaven que la nena salvava la pell gràcies a la presència d’un caçador. A més, aquell final en vers, és ben passat de moda…
Roalh Dalh – Ja teniu raó, ja, les versions moralitzats dels contes envelleixen, ja que els costums de les comunitats canvien. Jo mateix, a mitjan segle XX vaig tenir el valor d’escriure que la Caputxeta Vermella va liquidar el llop amb un revòlver sense necessitar l’ajut de cap caçador…
Bruno Munari – I jo què? Que em vaig dedicar a jugar amb caputxetes de diferents colors?
Gianni Rodari – I jo, que sóc tan italià com Munari, també vaig voler confondre el color de la caputxa de la nena…
Janosch – I jo, com a bon alemany, no tan sols vaig transformar la caputxeta al meu gust sinó que vaig fer el mateix amb totes les rondalles dels Grimm.
Carmen Martín Gayte – Doncs mira que jo que la vaig fer perdre pe Manhattan, donant al metro de Nova York el mateix valor simbòlic del bosc de la tradició…
Antonio Rodríguez Almodóvar – I jo que vaig trobar un editor prou agosarat per publicar una versió segurament més antiga que la de Perrault que vaig voler rescatar de l’oblit.
Italo Calvino – Doncs jo vaig difondre una versió anomenada “Les tres germanes i el llop”.
Yvonne Verdier – Prou! Deixeu-me aportar una nova versió, més antiga que les anomenades fins aquí. El títol podria ser La nena i el llop i l’argument d’aquest conte de tradició oral que ocupa el lloc 333 del Catàleg Internacional ATU (i del qual no se n’ha trobat cap versió a les terres de parla catalana) és el següent: Una nena d’uns 15 anys surt de la casa on ha passat una temporada aprenent de cosir i altres coses per anar a casa de l’àvia. Pel camí es troba el llop que li demana on va i quin camí prendrà. La nena tria el de les agulles de cap (símbol de les ganes de jugar), de manera que el llop pren el de les agulles de cosir (símbol de les feines que tota dona adulta havia d’assumir en el si de les societats tradicionals)[i]. El llop arriba primer a casa de l’àvia i se la menja, però reserva una part de la seva carn i de la seva sang i dels ossos a la cuina. Es fica dins del llit fent-se passar per la vella. Arriba la nena i com que ve amb gana l’àvia/llop la convida a anar a la cuina a menjar. Un ocellet li canta d’on procedeix la carn, la sang, els ossos, però la nena no li’n fa cap cas i, després de cuinar-ho, s’ho menja tot. Llavors té son i l’àvia/llop la convida a ficar-se al llit amb ella. La nena es va despullant i per consell de l’àvia/llop llença totes les peces al foc. Quan finalment el llop se la vol menjar ella l’ensarrona dient que té pipí. Però fins que no li ha lligat un cordill al peu, el llop no la deixa sortir. Un cop a fora, la nena es deslliga i s’escapa. Arriba al riu i troba les bugaderes que l’ajuden a creuar-lo. Poc després arriba el llop i les bugaderes li fan també una passera, però quan és al mig del riu deixen anar el llençol i l’animal es precipita riu avall. La nena arriba a casa de la seva mare i davant de les preguntes de la dona, ella respon: tot bé; m’he menjat l’àvia i el llop ha volgut ficar-se’m al llit.
La Redacció – Vaja! No és fantàstic descobrir que una nena ha donat tanta vida a la literatura? Nosaltres no sabríem pas amb quina versió quedar-nos. O potser sí, però preferim que cadascú faci la seva pròpia tria.
FI DEL ROUND
Bibliografia dels contes dels germans Grimm
Los cuentos de los hermanos Grimm
Los cuentos de los hermanos Grimm (2012) Madrid, Taschen.
Cuentos de Grimm ( 1998) Madrid, Anaya.
Riba, C.; Rackam, A. (1985)Rondalles de Grimm Barcelona, Joventut.
Viedma, J.; Ubberlohde, O. (1985) Cuentos escogidos de los hermanos Grimm Madrid, Gaspar editores,
Jané, A.; JOMA (2007) Les millors rondalles dels germans Grimm Barcelona, Combel.
Estudis
Bricout, B. « Les deux chemins du Petit Chaperon rouge » a : Frontières du conte (1982) Paris, CNRS, p. 47 a 51.
Versions de la Caputxeta vermella citades en el text:
Dalh, R.; Blake, Q. (1997)Cuentos en verso para niños perversos Madrid, Alfaguara.
Jansoch (1990) Janosch explica les contes de Grimm Barcelona, Barcanova.
Martin Gayte, C. (1990) Caperucita en Manhattan Madrid. Siruela.
Munari, B. (1998) Caperucita roja, verde, azul, amarilla y blanca Madrid, Anaya.
Perrault, Ch. (1997) Cuentos completos, Madrid, Anaya.
Rodríguez Aamodivar, A.; Taeger, M. (2004) La verdadera historia de Caperucita Sevilla, Kalandraka.
Ros, R. “Les tres germanes i el llop” a: Revista Infància n. 111 p. 37, versió del conte de CALVINO, I. “Il lupo e le tre ragazze” a: Fiabe italiane Torino: Einaudi, 1971, pa. 91-92
Verdier, Yvonne Grands mères, si vous saviez…: Le petit Chaperon rouge dans la tradition orale
