QUINES ARRACADES
Quines arracades m’ha dut el bon temps!
D’aquí a poca estona lluiré ensems
la testa enramada, el cistell ben ple,
i en sortir de casa niré pel carrer.
La gent dirà en veure’m, com si fos onsevol:
hem vist una mossa passant rambla enjús
somrís a la cara, faldilles al vol,
amb tot de cireres orelles dejús.
Quanta fruita bona m’ha dut aquest juny!
La color m’agrada, l’olor ve després,
però és potser el gust el que m’atrau més.
Deuen ser tan dolces, i si les tastés?
Me’n poso a la boca, ara i adés…
ai, mareta meva!, se m’han acabat!