Tinc un aixopluc
Tinc un aixopluc
algues i cargols
li bressen el son.
Allí dins s’hi enlliten
capolats en terra
despulles de somnis
(tresors coral·lins)
restes de naufragis
(cada port n’és ple)
i engrunes de res
(del boirós passat).
Si un jorn l’aixopluc
s’ensorrés del tot,
com m’agradaria
que algues i cargols
em restituïssin,
ran, ranet de mar,
els somnis a trossos,
algunes despulles,
i un naufragi nou
fet de romanalles
del que vaig ser i soc.
Res fora sens ells.