Un conte per en Jofre

 

 

Un dia el món va fer un gran esternut i tot es va capgirar.

Després d’aquell enorme Atxuuuuuummmmm!!!!!!!

Les gallines varen començar a escatainar fent MEC, MEC

Els ventiladors deixaven anar les seves bafarades d’aire fresc amb un alegre CUAC CUAC

Les portes petaven tot fent MIAU MIAU

Les bicicletes saludaven els vianants amb un polit BON DIA

Els nassos feien CRIC CRIC quan els mocaves

Es va armar un bon galimaties!

A ningú li agradava viure enmig d’aquell enorme desgavell sonor. Les gallines estaven la mar de descontentes amb aquella estranya situació. Segons elles, era MEC MEC una veritable desgràcia MEC MEC haver-se de relacionar MEC MEC entre elles MEC MEC amb aquell insòlit soroll MEC MEC que abans del gran esternut havia pertanyut MEC MEC a la noble família dels cotxes.

Amb ganes de resoldre el problema, varen enviar la gallina més eixerida de totes a parlar amb el món per tal de demanar-li que recompongués les coses.

Però per dir alguna cosa a algú primer cal saber on té l’orella. I per més que la gallina va buscar per tot arreu, no va ser capaç de trobar l’oïda del món. I esclar, el món no va arribar a sentir el missatge que li duia la gallina i, per tant, res no va canviar.

Les gallines seguien escatainant amb un mecànic MEC MEC

Els ventiladors refrescaven l’ambient tot fent CUAC CUAC

Les portes petaven fent MIAU MIAU

Les bicicletes es feien sentir dient BON DIA

Els nassos feien CRIC CRIC quan els mocaves

En fi, un veritable desgavell.

I és des d’aleshores ençà que el món està ben desgavellat.

Com? Què dius, Jofre? Que no és així? Que m’estic equivocant?

Que les gallines no fan MEC MEC sinó COCOROCOC?

Que els ventiladors gairebé no en fan, de soroll?

Que les portes fan PAFFFF quan peten?

Les bicicletes avisen de la seva presència fent RING RING?

Que els nassos fan CRIC CRIC quan els moques?

 

Vaja! Si que m’han informat malament!